Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
Banderer de la pau
L’any 1977, Esquirols, un dels únics grups catalans que ha aconseguit allò que tants voldrien, és a dir, que es recordi més les seves cançons que no pas a ells, publicaven el disc Colze amb colze, que obria el tema "Al banderer de la pau", dedicada a Lluís Maria Xirinacs. "Cal lluitar contra el fort/ per deixar de ser febles/ i contra nosaltres mateixos/ quan siguem forts".
Era el mateix any que Xirinacs era escollit el senador més votat de la història del país. Després es va mantenir fidel als seus principis. Una essencial crònica de la transició són els seus llibres La traïció dels líders, d’imprescindible lectura per entendre que el que passa ara i aquí està íntimament lligat amb el que va passar llavors. La conclusió és molt simple: ‘trenta anys després, aquí no ha canviat res’, com cantavem a les portes de la Model ara fa un parell d’anys, quan el Xiri va tornar a ser empresonat. Em sembla que ell, finalment, ha guanyat la seva lluita contra sí mateix.
Descansi en pau, mentre nosaltres seguim en guerra.
"No és en va el teu gest, company,/ quan es perd cobert d?espessa boira,/ ni el teu crit que es transforma en clam/ perquè amb tu som tots com un sol home.
Tant de temps han amagat/ l?autèntic pas de qui ens ha precedit,/ massa temps han retingut /l?autèntic cant d?aquest país.
Lluitarem de ferm, anant colze amb colze,/ tu has encès un foc que atiar-lo cal/ mentre mantens ben alta/ la bandera de la pau.
La primavera ens portarà flors,/ serà el poble senyor de tot,/ no hi haurà explotats ni explotadors,/ ni cap vençut ni vencedor/ si abrandem amb l?esforç/ la raó dels teus mots:
?Cal lluitar contra el fort per deixar de ser febles/ i contra nosaltres mateixos quan siguem forts?
La teva paraula cada cop més/ va passant les reixes per volar després"
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ei, ahir també em vaig assabentar de la trista notícia, i en Xavi (el bateria del grup) em deia: -Has d’escriure-li una cançó, ja! parlant clar, com parlava en Xirinacs!
Jo, sincerament, no sabia de l’existència d’aquesta cançó dels Esquirols, però la buscaré i penso cantar-la! Si n’escric una altra ja ho veurem, però segur que lluitaré pels seus ideals.
Jo vaig conèixer en Xirinacs, i durant un any vaig assistir als seus cursos sobre Pensament Global. Era un crack! Ha marxat però segur que ens ha deixat molt. Ell és el pare de la lluita i seguirem lluitant!
Gràcies Roger! Fins ara!
Narcís Perich