Com ho veieu això?

Juli Cèsar dixit (sembla).

Aquesta si que no me l’esperava.

Ja fa temps (anys) que vaig dient que hi ha poques opinions que em sorprenguin. 

Però vet aquí que l’article d’ahir a la pàgina 3 de l’Avui ha tingut la “virtut” de deixar-me xocat.

En concret per el que diu ja cap al final de l’article, de la feina feta per l’actual junta del Barça.

Diu textualment que “el Barça de Rosell ja ha donat mostres d’estar més interessat a fer coses amb el govern català que no pas amb el de l’Uzbekistan” i rebla el clau afirmant que “acaba d’inaugurar un centre per a joves amb risc social a Catalunya i no a fora”.

Anem  per parts, que va dir Jack l’Esbudellador.

1.- Jo no  he sabut veure fins ara res, que permeti pensar que la junta d’en Rosell ha fet, fa o farà coses amb el govern català.

Si vaig errat (sense f) Sr. Xirgo, si us plau, m’ho especifiqui.

El que si va fer en Rosell, pel Barça i per Catalunya, quan només havien passat dos dies feiners des que va prendre possessió de la Presidència, fou anar a Mèrida a entrevistar-se amb en Fernández Vara, president e la Junta de Extremadura, per a “saldar las deudas del F.C. Barcelona con Extremadura” (veure El Periódico de Extremadura de 6 de juliol), tot escenificant un acte de servilisme impropi i demanant perdó al President d’aquella Comunitat, que sembla que s’havia sentit insultat per que després de fotre’s en allò que ni li va ni li ve escrivint un article a Marca (diari amic), en Joan Laporta li va cantar las quaranta.

Ha entés, en Rosell, que és el Barça ?.

Va destacar en el seu discurs, que la visita era la quarta que feia després de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Monestir de Montserrat.

També va dir que en Fernández “havía pasado el trivial del Barça con nota” i que “el mejor pan tumaca se hace con pan y tomate catalán y pernil extremeño”.

Oh, que graciós!

Quines mires més altes !.

¡ Que hondo calado en este discurso !.

Com ens hem de veure !.

No cal dir que per allà ningú li va fotre cas i que al Fernández Vara la visita no li va agradar per el desgast electoral que puposa entrevistar-se amb el President del Barça, sigui qui sigui (només calia llegir els comentaris que feien els lectors dels diaris locals els dies posteriors a la visita).

De fet la vice-presidenta de la Junta, la Sra. Dolores Pallero ja va dir que no calia que hi anés, a disculpar-se (veure el diari 20minutos de Badajoz de data 2 de juliol, es a dir d’abans del viatge).

Un aspecte menor comparat amb la magnitud global de la pallasada descrita, però no menyspreable, es que a més a més, m’ha tocat gratar-me la butxaca pagant-li el viatge via carnet de soci i abonat (des de 1.956).

Amb franquesa, m’emprenya molt col-laborar amb calés a l’escenificació d’aquesta mena de pantomimes.

I per altra banda, estic fart  de que em representi un cert tipus de gent que va sempre de genolls, eternament demanant perdó per el fet d’esser catalans, que tenen clars síntomes de patir  la Síndrome d’Estocolm i que semblen viure exclusivament per a “desfacer entuertos” que només existeixen en el seu esperit servil i “saldar deudas” en nom del meu club o del meu país, que no hem contret ni el meu club, ni el meu país, ni jo mateix.

Doncs bé, no en va tenir prou !.

Al darrer Congrés de Penyes, en Rosell i els demés de la Junta, féren totes les seves intervencions en espanyol, segons  ens vàren fer saber, “por respeto”.

Conclusió : es una manca de respecte parlar en català a uns assemblearis d’un club català, en un acte fet a la capital de Catalunya.

Entre mòltes altres penyes, las de Xàbia, Dènia, València, Gata de Gorgos, La Safor de Gandia, Alzira i Comarca, Ontinyent, Alginet, Camp de Túria-Benissanó, Ondara, Teulada, Camp de Morvedre del Port de Sagunt, Pedreguer, Massanassa, Cavallers, Oliva, Jeús Pobre, Pep Guardiola de La Pobla del Duc, Alèdua, Vallbarça de Tabernes de la Valldigna, Almussafes, Albalat de la Ribera, El Paler d’Alfarp i Catarroja, van escriure al Club tot recalcant la necessitat de la plena utilització del català en tots els actes organitzats pel Barça.

2.- Dels tractes del Barça amb l’Uzbekistan, el que s’en sap és que un equip d’aquell país, el Bunyodkor, va fer un stage a les instal-lacions del Barça, va jugar un partit contra el primer equip al Miniestadi a primers de gener de 2.009 i va pagar 5 milions d’euros. A més a més, en Puyol, l’Iniesta, en Xavi i en Messi fóren convidats a anar a fer una exhibició a la capital del país i es van embutxacar 300.000 € els tres primers i 1.000.000 € en Messi. No està gens malament.

El passat desembre en Rosell va dir que “Uzbekistan i Qatar s’assemblen com un ou a una castanya”.

A mi, particularment, no m’agradaria viure a cap dels dos, per que el tema democràcia el porten igual de malament, però posats a assenyalar i tot parlant de drets humans, es convenient dir que a l’Uzbekistan no es contempla la pena de mort en cap cas i a Qatar per qualsevol delicte comú, per petit que sigui, et poden matar per el bonic sistema de separar-te el cap del reste del cos.

Doncs bé, aquesta genteta de Qatar es la que ens patrocinarà a canvi d’uns quants calerons que no és veritat que necessitem i de que llencem a la brossa, el logotip d’Unicef i tot el que representa.

Per cert, algú ha vist per la part del darrera la samarreta que ens tenen preparada els de Qatar per a la propera temporada ?.

Ho pregunto per que als diaris només ha sortit per la part del davant.

No serà que han tret la senyera? 

En aquest supòsit altament probable, es pot considerar una mostra de la manera que tenen els de la Junta del Barça de col-laborar amb Catalunya i el seu Govern i que jo no sé apreciar?. 

3.- Es veritat que en Rosell ha inaugurat el passat mes de març el Centre Xics Carmel i Entorn amb capacitat per a 75 nens, però cal remarcar que inaugurar no es sinònim de projectar.

Es dona sovint el fet de que la idea i el treball els posen uns i la cinta la tallen uns altres.

És el cas del Centre Xics del Carmel.  

En qualsevol cas, la Junta d’en Laporta atenent a  les paraules de Kofi Annan, “Els esports haurien de ser inclosos més sistematicament en els programes d’ajuda als nens i particularment dirigits a aquells que viuen al bell mig de la pobresa, les malalties i els conflictes”, va ser la creadora dels 11 Centres Xics (Xarxa Internacional de Centres Solidaris) i de moltes altres iniciatives solidàries que de ben segur en Rosell i Cia. faran malbé ben aviat.

Per cert, senyor Xirgo, no tots els Xics son “a fora” com sembla recriminar vosté en el seu article, ja que a Santa Coloma de Gramenet hi ha un Xics des de novembre de 2.008.

De totes maneres no sé quina pega hi veu en tenir Xics a Burkina Faso, India, Equador, Brasil, Marroc, Mali, Mèxic, Senegal o Malawi.

Avui ha perdut el Barça i no tinc ganes d’allargar-me, tot parlant de més malifetes d’en Rosell, el “nietísimo”, los Javieres, en Tito, en “fitxarencescesfacil”, el “figuerencquevaalaxinadetraductorinolentenen”, en “jathodeiajoquenolifessiscasaldelcabellllarg” i demés amiguets o de gent de la premsa que dediquen la seva jornada de feina únicament a llençar porqueria i mentides contra els que hi havia abans i a lloar els que hi ha ara, fins a extrems grotescos que no es veien des de aquells temps que la premsa i la ràdio només parlaven d’en Franco. Ex : “En el análisis científico de la respuesta social histórica y de record del barcelonismo en las urnas, el primer valor porcentual que destacan los socios, es su carisma, esa luz invisible personal y tan seductora que irradian los líderes, la impronta, la presencia y la mezcla arrebatadora de un lenguaje sencillo junto a una mirada directa y confiada”.

Oi que sembla d’abans de 1.975?.

Doncs el que ho escriu és sots-director d’un diari esportiu editat a Barcelona tot parlant d’en Rosell a 20 de juny de 2.010!.

Tranquils, tot s’arreglarà.

Salut i República Catalana.

Jaume Castellet Larena, soci del Barça des de fa 55 anys, 1 mes i 8 dies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!