Com ho veieu això?
El bloc d'en Jaume Castellet
26 d'agost de 2013
Sense categoria
0 comentaris
Tretzè capitol de “Vides exemplars”. Alexéi Grigórievich Stajánov
Recordeu el Sr. Alexéi Grigórievich Stajánov?
No?
Doncs avui us en faré cinc cèntims.
No?
Doncs avui us en faré cinc cèntims.
En una època com l’actual, en que presumir de ser molt treballador et comporta irremeiablement un gran descrèdit social, fa que siguis la riota de tothom i que fins i tot et pengin llufes a l’esquena, m’agrada, encara que només sigui cada finals d’agost, recordar i reivindicar la figura del Sr. Alexéi Grigórievich Stajánov.
Digueu-me capritxós, pintoresc, extravagant i fins i tot estrambòtic, si voleu.
Qui va ser i que va fer el Sr. Stajánov per que jo en vulgui parlar?
Agafeu-vos fort!
Que se sàpiga, ha estat l’home més treballador de tots els temps.
El Sr. Alexéi Stajánov, treballava en una mina de carbó a Donetsk (Ucraïna).
Encara que sembli inversemblant per l’època de la que parlem i perquè ens trobàvem en ple apogeu de l’stalinisme, els miners ja tenien objectius.
Es tractava d’stàndars de producció i en deien “la norma”.
Cada miner havia de treure 7’25 tones de carbó per torn de treball (6 hores).
Habitualmente, l’amic Alexéi en treia entre 20 i 30 tones per jornada.
No tenia cap recompensa per fer-ho.
Li agradava treballar.
Doncs bé, ara ve la bona!
La nit del 31 d’agost de 1.935, ell solet va arrancar de la mina 102 tones de carbó.
Es a dir, més de 14 vegades la norma!
No cal dir que la noticia va correr com la pólvora i el règim el va convertir en un heroi.
Les seves proeses també van tenir una gran repercusió fora de la Unió Soviètica i fins i tot la revista Time va publicar una fotografia seva que ocupava tota la portada a l’edició de 16 de desembre de 1.935.
Arreu li vàren sortir competidors.
Ell mateix, el mes següent va treure 227 tones de carbó sense límit de temps.
De cop i volta es va crear el moviment stajanovista, anunciat pel règim a bombo i platerets com una nova etapa en la idea de la competència socialista.
Propugnava l’increment de la productivitat laboral, basat en la pròpia iniciativa dels treballadors i va significar la fi dels ” koljós” (cooperatives) a la indústria.
En molt poc temps l’stajanovisme es va anar extenent com una taca d’oli imparable, a les altres branques industrials.
Per a fomentar i desenvolupar el moviment, el Govern soviètic va organitzar al cap de pocs mesos la 1ª Conferència stajanovista.
I no a qualsevol lloc, no, si no al Kremlin.
Stalin va dir de l’stajanovisme:
“La importància del moviment stajanovista està en que és un moviment que destrueix les antigues normes tècniques per insuficients; que, en cert nombre de casos, ultrapassa la productivitat que tenen els països capitalistes més avançats, obrint d’aquesta manera la possibilitat pràctica de continuar consolidant el socialisme i l’eventualitat de transformar la Unió Soviètica en el país més pròsper”.
I encara va afegir més: “Observeu els camarades stajanovistas. Qui són aquests homes? Són, principalment, obrers i obreres joves o d’edat mitjana, homes i dones preparats des del punt de vista cultural i tècnic, models de precisió i d’exactitud en el treball, que saben apreciar el factor temps en la feina i han après a comptar, no només per minuts, sinó per segons. La majoria d’ells ha aprovat l’anomenat mínim de coneixements tècnics i continua completant la seva instrucció tècnica. Estan exempts del conservadorisme i de la rutina d’alguns enginyers, tècnics i dirigents de l’Economia. Marxen audaçment cap endavant, destruint les normes tècniques antiquades i creant-ne altres de noves, més avançades. Introdueixen esmenes en les previsions de capacitat de les empreses o en els plans econòmics establerts pels dirigents de la nostra indústria. Sovint, completen i corregeixen els enginyers i tècnics. Freqüentment, els instrueixen i els empenyen cap endavant, ja que són homes i dones que dominen plenament la tècnica del seu ram i saben fer que la tècnica reti el màximum del que se la pot fer rendir’’.
Au, “tómate algo”!
Malgrat que les condicions de vida dels russos vàren ser molt bèsties durant tot el període stalinista (1.924-1.953), el moviment iniciat per el Sr. Stajánov va servir per a apaivagar en part les grans carències de tot tipus que patia la població i per sobre de tot per a incrementar espectacularment els recursos materials del país.
Si em permeteu l’immodèstia, us diré que jo encara crec en una teoría exclusivament meva, que vaig escriure i explicar sense gaire (gens) èxit cap a la segona meitat dels anys 60 i que diu més o menys, que l’espectacular increment de la producció industrial russa des de la creació del moviment stajanovista, va servir per aturar la que semblava irresistible invasió de Rússia, Ucraïna, Bielorrúsia, Moldàvia, Estònia, Letònia i Lituània per part de l’exèrcit alemany durant la segona guerra mundial.
No cal dir, que aquesta hipòtesi la vaig documentar amb moltes dades, xifres i referències
A més a més, també intentava demostrar, que la teoría i la pràctica de l’stajanovisme va influir molt en el posterior desenvolupament del conflicte.
Ja he dit abans, que jo ho segueixo creient fermament.
Aquesta ofensiva militar alemana contra la Unió Soviètica, coneguda com Operació Barbaroja, va començar el 22 de juny de 1.941 i estava organitzada en tres grans fronts: un, al nord en direcció a Leningrad; el segon, al centre en direcció a Moscou i el tercer, més al sud en direcció a la regió industrial del Donbass i els camps petrolífers del Caucas.
Els alemanys es creien que seria bufar i fer ampolles i que molt abans de que arribés el terrible hivern rus, ja haurien enllestit la feina.
Amb aquest objectiu, havien concentrat prop de 140 divisions que incloïen 3.200.000 soldats, 625.000 cavalls, 7.100 peces d’artilleria, 3.300 tancs i 2.770 avions.
Els invasors, es vàren enfrontar a un poble que s’havia transformat en una màquina de treballar imparable.
Van subestimar la ferotge determinació dels seus habitants i sobretot la capacitat de producció de la Unió Soviètica.
Ho van pagar caríssim.
Els soviètics eren capaços d’anar substituint sense treva tot el material bèlic que es feia malbé o queia en mans dels nazis.
Com que el que vull, és parlar del meu admirat Alexéi Grigórievich Stajánov, i no fer una crónica de la segona guerra mundial, acabaré explicant que quan va venir l’hivern, els alemanys van quedar glassats i des de aleshores ja els hi va anar tot malament.
L’escriptor George Orwell a la meravellosa novela “La rebel·lió dels animals” (Animal Farm), hi fa sortir un personatge que representa Stajánov.
És el cavall Boxer sempre volent treballar més i més pensant en la comunitat, però traït pels caps de la granja, els porcs Napoleó (al·legoria d’Stalin) i Bola de Neu (metàfora de Trotski), que no defensen precisament els mateixos interessos.
Orwell, descriu Boxer: “era tan fort com dos cavalls mitjans junts. Al morro hi tenia una franja blanca que li donava un aspecte una mica estúpid i de fet, no era cap llumenera, però era respectat a tot arreu per la constància del seu carácter i la seva extraordinària capacitat de treball. Era l’admiració de tothom. Hi havia dies en que tota le feina del mas semblava reposar sobre els seus músculs. S’estava de sol a sol empenyent i estirant, sempre allà on la feina era més dura”. I continua, dient: “els seguidors més fidels de les normes establertes pels animals de la granja, eren els dos cavalls de tir, el Boxer i la Clover. A tots dos els costava molt pensar per si sols, però un cop van haver acceptat que els porcs eren els seus mestres, assimilàven tot el que els deien i ho transmitien als altres animals amb arguments simples”
En Boxer era lúnic que va creure sempre en els set manaments de l’animalisme:
1.- Tot el que camini sobre dues potes, és un enemic.
2.- Tot el que camini sobre quatre potes o tingui ales, és un amic.
3.- Cap animal portarà roba.
Digueu-me capritxós, pintoresc, extravagant i fins i tot estrambòtic, si voleu.
Qui va ser i que va fer el Sr. Stajánov per que jo en vulgui parlar?
Agafeu-vos fort!
Que se sàpiga, ha estat l’home més treballador de tots els temps.
El Sr. Alexéi Stajánov, treballava en una mina de carbó a Donetsk (Ucraïna).
Encara que sembli inversemblant per l’època de la que parlem i perquè ens trobàvem en ple apogeu de l’stalinisme, els miners ja tenien objectius.
Es tractava d’stàndars de producció i en deien “la norma”.
Cada miner havia de treure 7’25 tones de carbó per torn de treball (6 hores).
Habitualmente, l’amic Alexéi en treia entre 20 i 30 tones per jornada.
No tenia cap recompensa per fer-ho.
Li agradava treballar.
Doncs bé, ara ve la bona!
La nit del 31 d’agost de 1.935, ell solet va arrancar de la mina 102 tones de carbó.
Es a dir, més de 14 vegades la norma!
No cal dir que la noticia va correr com la pólvora i el règim el va convertir en un heroi.
Les seves proeses també van tenir una gran repercusió fora de la Unió Soviètica i fins i tot la revista Time va publicar una fotografia seva que ocupava tota la portada a l’edició de 16 de desembre de 1.935.
Arreu li vàren sortir competidors.
Ell mateix, el mes següent va treure 227 tones de carbó sense límit de temps.
De cop i volta es va crear el moviment stajanovista, anunciat pel règim a bombo i platerets com una nova etapa en la idea de la competència socialista.
Propugnava l’increment de la productivitat laboral, basat en la pròpia iniciativa dels treballadors i va significar la fi dels ” koljós” (cooperatives) a la indústria.
En molt poc temps l’stajanovisme es va anar extenent com una taca d’oli imparable, a les altres branques industrials.
Per a fomentar i desenvolupar el moviment, el Govern soviètic va organitzar al cap de pocs mesos la 1ª Conferència stajanovista.
I no a qualsevol lloc, no, si no al Kremlin.
Stalin va dir de l’stajanovisme:
“La importància del moviment stajanovista està en que és un moviment que destrueix les antigues normes tècniques per insuficients; que, en cert nombre de casos, ultrapassa la productivitat que tenen els països capitalistes més avançats, obrint d’aquesta manera la possibilitat pràctica de continuar consolidant el socialisme i l’eventualitat de transformar la Unió Soviètica en el país més pròsper”.
I encara va afegir més: “Observeu els camarades stajanovistas. Qui són aquests homes? Són, principalment, obrers i obreres joves o d’edat mitjana, homes i dones preparats des del punt de vista cultural i tècnic, models de precisió i d’exactitud en el treball, que saben apreciar el factor temps en la feina i han après a comptar, no només per minuts, sinó per segons. La majoria d’ells ha aprovat l’anomenat mínim de coneixements tècnics i continua completant la seva instrucció tècnica. Estan exempts del conservadorisme i de la rutina d’alguns enginyers, tècnics i dirigents de l’Economia. Marxen audaçment cap endavant, destruint les normes tècniques antiquades i creant-ne altres de noves, més avançades. Introdueixen esmenes en les previsions de capacitat de les empreses o en els plans econòmics establerts pels dirigents de la nostra indústria. Sovint, completen i corregeixen els enginyers i tècnics. Freqüentment, els instrueixen i els empenyen cap endavant, ja que són homes i dones que dominen plenament la tècnica del seu ram i saben fer que la tècnica reti el màximum del que se la pot fer rendir’’.
Au, “tómate algo”!
Malgrat que les condicions de vida dels russos vàren ser molt bèsties durant tot el període stalinista (1.924-1.953), el moviment iniciat per el Sr. Stajánov va servir per a apaivagar en part les grans carències de tot tipus que patia la població i per sobre de tot per a incrementar espectacularment els recursos materials del país.
Si em permeteu l’immodèstia, us diré que jo encara crec en una teoría exclusivament meva, que vaig escriure i explicar sense gaire (gens) èxit cap a la segona meitat dels anys 60 i que diu més o menys, que l’espectacular increment de la producció industrial russa des de la creació del moviment stajanovista, va servir per aturar la que semblava irresistible invasió de Rússia, Ucraïna, Bielorrúsia, Moldàvia, Estònia, Letònia i Lituània per part de l’exèrcit alemany durant la segona guerra mundial.
No cal dir, que aquesta hipòtesi la vaig documentar amb moltes dades, xifres i referències
A més a més, també intentava demostrar, que la teoría i la pràctica de l’stajanovisme va influir molt en el posterior desenvolupament del conflicte.
Ja he dit abans, que jo ho segueixo creient fermament.
Aquesta ofensiva militar alemana contra la Unió Soviètica, coneguda com Operació Barbaroja, va començar el 22 de juny de 1.941 i estava organitzada en tres grans fronts: un, al nord en direcció a Leningrad; el segon, al centre en direcció a Moscou i el tercer, més al sud en direcció a la regió industrial del Donbass i els camps petrolífers del Caucas.
Els alemanys es creien que seria bufar i fer ampolles i que molt abans de que arribés el terrible hivern rus, ja haurien enllestit la feina.
Amb aquest objectiu, havien concentrat prop de 140 divisions que incloïen 3.200.000 soldats, 625.000 cavalls, 7.100 peces d’artilleria, 3.300 tancs i 2.770 avions.
Els invasors, es vàren enfrontar a un poble que s’havia transformat en una màquina de treballar imparable.
Van subestimar la ferotge determinació dels seus habitants i sobretot la capacitat de producció de la Unió Soviètica.
Ho van pagar caríssim.
Els soviètics eren capaços d’anar substituint sense treva tot el material bèlic que es feia malbé o queia en mans dels nazis.
Com que el que vull, és parlar del meu admirat Alexéi Grigórievich Stajánov, i no fer una crónica de la segona guerra mundial, acabaré explicant que quan va venir l’hivern, els alemanys van quedar glassats i des de aleshores ja els hi va anar tot malament.
L’escriptor George Orwell a la meravellosa novela “La rebel·lió dels animals” (Animal Farm), hi fa sortir un personatge que representa Stajánov.
És el cavall Boxer sempre volent treballar més i més pensant en la comunitat, però traït pels caps de la granja, els porcs Napoleó (al·legoria d’Stalin) i Bola de Neu (metàfora de Trotski), que no defensen precisament els mateixos interessos.
Orwell, descriu Boxer: “era tan fort com dos cavalls mitjans junts. Al morro hi tenia una franja blanca que li donava un aspecte una mica estúpid i de fet, no era cap llumenera, però era respectat a tot arreu per la constància del seu carácter i la seva extraordinària capacitat de treball. Era l’admiració de tothom. Hi havia dies en que tota le feina del mas semblava reposar sobre els seus músculs. S’estava de sol a sol empenyent i estirant, sempre allà on la feina era més dura”. I continua, dient: “els seguidors més fidels de les normes establertes pels animals de la granja, eren els dos cavalls de tir, el Boxer i la Clover. A tots dos els costava molt pensar per si sols, però un cop van haver acceptat que els porcs eren els seus mestres, assimilàven tot el que els deien i ho transmitien als altres animals amb arguments simples”
En Boxer era lúnic que va creure sempre en els set manaments de l’animalisme:
1.- Tot el que camini sobre dues potes, és un enemic.
2.- Tot el que camini sobre quatre potes o tingui ales, és un amic.
3.- Cap animal portarà roba.
4.- Cap animal dormirà en un llit
5.- Cap animal beurà alcohol.
6.- Cap animal matarà un altre animal.
7.- Tots els animals són iguals
Un parell de notes més referents a l’edifici i al globus:
1.- La Battersea Power Station, és l’edifici més gran fet de maó a Europa i ja sortia a la pel·licula Help! protagonitzada per The Beatles.
2.- El gran globus es deia Algie i Pink Floyd el va lluir entre d’altres llocs al Camp de Sarrià (Barcelona) quan hi van actuar el 20 de juliol de 1.988.
Aquest disc, m’agradaria tenir-lo, però ja no el tinc, (de moment).
Nota curiosa i no massa coneguda: el cognom Stajánov, es l’origen de l’adverbi espanyol “destajo”, que s’aplica a una determinada manera de treballar que el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola en una de les seves acepcions, defineix encertadament com: “Con empeño, sin descanso y aprisa para concluir pronto”.
En una traducció que potser no es la més bona, en català diriem “a preu fet”.
Al Sr. Stajánov el vàren fer heroi del treball l’any 1.970.
Us imagineu el rebuig social i la pèrdua de reputació que representaria per a qualsevol, que l’any 2.013 el fessin heroi del treball ?
I la quantitat de bromes, insults, sarcasmes i improperis que hauria d’entomar?
Només cal “clicar” a Can Google (Alexéi Stajánov) per a veure que una majoria dels que s’han interessat en averiguar qui era, (per que n’havien sentit a parlar o per qualsevol altre motiu), se’n en foten de manera cruel, una minoria no es creuen lo pencaire que arribava a ser i ningú mostra cap tipus de respecte per ell.
No anem bé.
Va morir l’any 1.977, quan en tenia 71.
5.- Cap animal beurà alcohol.
6.- Cap animal matarà un altre animal.
7.- Tots els animals són iguals
Informació per a aquells que tinguin ganes de fer memòria: l’any 1.977, Pink Floyd va treure un “long play” titulat genèricament “Animals” inspirat en aquesta novel·la d’Orwell i en el que hi ha una cançó que dura més d’un quart d’hora que es diu directament “Dogs” (em sembla).
Un parell de notes més referents a l’edifici i al globus:
1.- La Battersea Power Station, és l’edifici més gran fet de maó a Europa i ja sortia a la pel·licula Help! protagonitzada per The Beatles.
2.- El gran globus es deia Algie i Pink Floyd el va lluir entre d’altres llocs al Camp de Sarrià (Barcelona) quan hi van actuar el 20 de juliol de 1.988.
Aquest disc, m’agradaria tenir-lo, però ja no el tinc, (de moment).
Nota curiosa i no massa coneguda: el cognom Stajánov, es l’origen de l’adverbi espanyol “destajo”, que s’aplica a una determinada manera de treballar que el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola en una de les seves acepcions, defineix encertadament com: “Con empeño, sin descanso y aprisa para concluir pronto”.
En una traducció que potser no es la més bona, en català diriem “a preu fet”.
Al Sr. Stajánov el vàren fer heroi del treball l’any 1.970.
Us imagineu el rebuig social i la pèrdua de reputació que representaria per a qualsevol, que l’any 2.013 el fessin heroi del treball ?
I la quantitat de bromes, insults, sarcasmes i improperis que hauria d’entomar?
Només cal “clicar” a Can Google (Alexéi Stajánov) per a veure que una majoria dels que s’han interessat en averiguar qui era, (per que n’havien sentit a parlar o per qualsevol altre motiu), se’n en foten de manera cruel, una minoria no es creuen lo pencaire que arribava a ser i ningú mostra cap tipus de respecte per ell.
No anem bé.
Va morir l’any 1.977, quan en tenia 71.
I ara, un desig sincer tot parafrasejant Martí i Pol, és a dir posant-me dempeus altra vegada i fent sentir la meva veu solemnement i clara: Sr. Alexéi Grigórievich Stajánov, si us plau, torneu encara que sigui una temporadeta! (I si no pot ser en cos, torneu en esperit).
Propietats de la pena
Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten
o potserse’n riguen,
potser et delaten;
o potserse’n riguen,
potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Vicent Andrés Estellés
Salut, feina, República Catalana i dimissió immediata d’en Rosell i tota la seva repugnant Junta!
The uncle James Smallcastle, leading partner of the Barça 57 years, 5 months and 14 days and strongly supporter of the cause Gibraltar, and also especially fervent admirer of Mister Alexéi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!