Com ho veieu això?
El bloc d'en Jaume Castellet
No pretenc que la gent em bloquegi, ni fugi esperitada del meu costat, però no em puc resistir a transcriure un altre poema on es menciona el gessamí.
Em comprometo a no parlar-ne més (de moment).
Aquest cop, no m’allargaré massa.
Després de la Maria del Mar Bonet, en Joan Salvat-Papasseit, en Josep Carner i en Màrius Torres, avui toca un poema de la Maria Mercè Marçal.
CANÇÓ DEL BES SENSE PORT
L’aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.
Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l’avenc
gavines a l’escullera.
Carbó d’amor dins dels ulls
com una trena negra.
Carbó d’amor dins dels ulls
i el ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent
com una trena negra.
Maria Mercè Marçal
(Sal oberta 1.982)
Em sembla que estareu d’acord, si dic que és irresistible.
Com poder llegir, són tres estrofes de sis versos.
La poetessa, plena de nostàlgia, sembla que ens parla d’un amor impossible, d’un amor no consumat.
El color negre, símbol de la foscor, de l’angoixa de la tristor i de la pena, és esmentat al final de cada estrofa.
Entremig també menciona un animal (el corb) i un mineral (el carbó) del mateix color.
Tanmateix, sempre queda l’esperança, aquí representada pel color blanc.
Ho veiem quan esmenta el gessamí una de les flors blanques per antonomàsia i altres factors relacionats amb el color blanc: “Blanca bugada de sal, pels alts terrats de la pena” o “gavines a l’escullera”.
Aquest poema, ha estat musicat per la Maria del Mar Bonet, per en Miguel Poveda i potser per algú més que desconec.
1a. addenda: En el moment menys pensat, i potser d’incògnit, reproduiré un poema de Mossèn Cinto Verdaguer, que no és que parli del gessamí, sinó que ja directament s’intitula “Gessamí”. I per si no ens queda clar, per sota del títol, el poeta escriu; Vespere floret jasminus.
2a addenda: La Maria Mercè Marçal, també parla del gessamí en una altra poesia titulada “Vint-i-u de desembre”, en la que diu: “I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor”
3a. addenda: Al mes de febrer de 2.021 al Palau de la Música de Barcelona, Miguel Poveda va oferir un concert i va interpretar “Cançó del bes sense port”, fent duo amb la cantant maresmenca Judit Neddermann.
Pura fantasia.
A més a més també va interpretar entre d’altres cançons, “Para la libertad” de Miguel Hernández i “Anda jaleo”, “Oda a Walt Whitman” i “Los cuatro muleros” de Federico García Lorca.
El Bruc, a 04 d’abril del 2.023
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!