Visions llunyanes

En aquests moments tèrbols i finimundistes, en els que a casa nostra i al país veí es parla tant de referèndums, consultes, drets decisius, constutucions constitucionalment constitucionalitzades, legalitats, amenaces, separacions, federacions, confederacions federals, i elucubracions vàries, som testimonis de moltes mentides, mitges veritats, contradiccions, paradòxes, contradiccions i fal.làcies.

Una d’aquestes afirmacions insostenibles, pronunciada des de la vessant (o front, o bàndol) unionista (és a dir, favorable a la unió d’Espanya), és la que expressa que no hi pot haver canvis que estiguin fora del que marca la constitució i la legalitat vigent, ja que qualsevol modificació fora d’aquest marc seria il.legal i per tant inefectiva i inaplicable.

Aviam, anem a pams. En aquest argument cal incloure-hi la legitimitat. i la legitimitat hauria de prendre preferència per davant de la legalitat. De fet, si mirem al llarg de la història, veurem que la gran majoria dels estats actuals membres de l’ONU, que en teoria són ben legals, tenen de fet origen en actes il.legals, i en contra del marc legal vigent en aquell moment. Van ser actes legals, però legítims, i a posteriori la legalitat va convenir acceptar-los i legalitzar-los i reconèixer-los. La llei s’ha d’adaptar a la realitat canviant, i la realitat es modifica sempre més ràpid que la llei. i la legitimitat va per davant moralment de la llei. Quan aquelles dones decimòniques britàniques atrevides i democràtiques (anomenades amb el mot afrancesat suffragettes) cometien actes il.legals per tal d’aconseguir el vot femení, estaven legítimament demanant un dret, que finalment van aconseguir i que va validar els seus actes en contra de la legalitat. i ara són admirades i venerades com a líders del seu temps, avançades al seu moment amb idees progressites. i a ningú se li acut acusar-les d’inconstitucionals.

La llei, el que ha de fer, és estructurar i donar cos a cada nova realitat legítima.

Anem a mirar alguns exemples;

Estats Units d’Amèrica. El gran àrbitre i jutge del món mundial, i principal potència. Algú negaria la seva legitimitat i legalitat d’existir? I ara! Però, d’on van sorgir, el EEUU? Quan hi va haver un grup de burgesos a les colònies britàniques de Nord-Amèrica cansats de pagar impostos a la corona, dels quals presumiblement no els en tornaven ni un penic (precursor del dèficit fiscal?), i a més no tenien ni veu ni vot sobre què es feia amb aquells diners, es van reunir a Boston cridant exaltadament “no taxation without representation”. Els britànics van respondre amb mà dura, així que els colons americans es van alçar en armes contra l’imperi, liderats per un tal George Washington. Alçar-se en armes contra la corona és alta traïció, i un acte clarament il.legal, com a mínim. Ni van voler sentir parlar de sol.lucions pactades, ni de moure’s dins del marc legal. Simplement es creien amb el dret adquirit i la legitimitat de lluitar per aquells objectius i alliberar-se del jou britànic. i ho van aconseguir. Van guanyar la guerra i van proclamar la independència, un acte clarament il.legal. Però la història els ha absolt, i ara els EEUU són acceptats de ple dret, i ningú en qüestiona la legalitat, ni els mateixos britànics (per molt que els pesi).

El mateix es pot dir d’Itàlia, un estat prèviament dispers i atomitzat, on un barbut amb samarra roja de nom Garibaldi va liderar una revolta llarga durant el segle XIX i que al final de vàries anades I tonrades va acabar amb la unificació del país. Avui en dia en Garibaldi és glorificat, tot i que en el seu moment era un rebel terrorista. Per tant, també Itàlia està basada sobre fonaments d’il.legalitat.

França, el gran estat nació, model del bo i millor. La grande république! Però algú es recorda que la República francesa se sustenta sobre la gran il.legalitat terrorífica d’una revolta popular, on van inventar la guillotina, van matar un bon grapat nobles, i fins i tot van tallar al cap al rei i a la Maria Antonieta? Il.legal? sí. Legítim? També. I aviam qui diu a París que la República és il.legal.

L’altra gran potència actual, la Xina, bastida sobre els contraforts de revolta il.legal popular liderada per en Mao Tse Tung, bastint un estat unificat comunista. Els que van perdre la guerra que van guanyar els comunistes, els del Kuomintang que van anar a parar a Taiwan, també els devien titllar (entre d’altres coses) d’anticonstitucionals.

I Rússia, on els barbuts bolxevics, apart de revoltar-se i provocar una guerra civil van matar a tots els Romanovs, el final de la dinastia del Tsar (incloent a la innocent Anastàsia). Però van guanyar la guerra, i per tant el seu acte il.legal va quedar automàticament legalitzat i legitimat. Perquè la història i les normatives legals l’escriuen els guanyadors…

I a tots aquests cal afegir-hi tota la llarga llista d’estats ex-colonials que es van independitzar mitjançant tot tipus de revoltes, guerres i revolucions, totes elles òbviament més que il.legals.

I portant l’argument més aprop, tots aquests que defensen les normes i les lleis vigents i els marcs constitucionals, i que diuen que no hi ha vida més enllà de la constitució, gosaran algun dia admetre que el règim franquista era il.legal? Cal recordar-los que el caudillo por la gracia de dios es va sublevar contra l’ordre establert i la constitució vigent i la legalitat de la República? O és que potser el fet de cridar Santiago y cierra España l’allibera de judicis sobre els seus actes? Però al guanyar la guerra l’estat franquista va ser reconegut, i per tant legalitzat, per les potències mundials. Portem l’argument a l’extrem: el règim franquista era il.legal. El règim franquista il.legal escull un successor, il.legalment. Per tant aquest successor és també il.legal perquè la seva raó de ser se sustenta sobre una base d’il.legalitat. Aquest successor té dret a regnar? És el Borbó il.legal? Si apliquem l’argument constitucionalista, es podria dir que sí. Però avui en dia ben poca gent al món qüestiona la legitimitat o la legalitat del cap d’estat, o de l’estat espanyol mateix. De fet, com passa amb tots els altres estats.

Els estats adquireixen legitimitat primer, i després legalitat, ja que en origen molts són il.legals, en contraposició amb l’estructura del seu moment, i els que els van crear/alliberar/sublevar ho van fer amb tota la legitimitat moral.

La constitució és un document que no s’ajusta ni dóna resposta a la realitat actual, i el poble català no s’ha de sentir limitat pels seus articles ni les seves pàgines plenes de pols. Sigui l’article 8 o el 2. Holanda, Cuba, Argentina, Perú, Colòmbia, Guatemala, Xile, Honduras, Mèxic, Guinea Equatorial i els altres van cometre actes il.legals per tal d’aconseguir la independència d’Espanya. I Espanya els ha hagut d’acabar reconeixent i acceptant, ja que amb el temps no n’ha pogut contestar la legitimitat.

Per tant, a què estem esperant?