COVID19: EL BALL DE LES XIFRES

COVID19: EL BALL DE LES XIFRES

Estem assistint estos dies a un ball de xifres de contagiats i especialment de víctimes de la pandèmia. Òbviament hi ha una extrema dreta que juga brut (alló de “remar juntos” ja tal..) i llança tota mena d’imatges trucades i impactants, de ‘fake news’ sense escrúpols i una artilleria de comptes de ‘trolls’i d’algoritmes a les xarxes escampant el fang i la brutícia per tal de treure el màxim rèdit polític a una situació catastròfica, desconeguda i insuportable per a qualsevol ésser humàa amb una mínima dosi d’empatia i sensibilitat. La realitat és, però, que els governs estatals i autonòmics ens faciliten diàriament unes xifres –sortosament a cada dia més esperançadores– confeccionades sota uns criteris: que les víctimes hagen estat diagnosticades o testades amb el Covid19. Però, lliges i escoltes diferents mitjans, ràdios, teles, premsa escrita, webs etc i heus ací que comença a produïr-se una mena de ball de xifres. Sóc dels que creu en la bona voluntat del Govern de l’Estat, com també del Consell valencià, del de la Comunitat de Madrid i l’Ajuntament de la capital, o del de a pròpia Catalunya. Crec en això perquè sóc dels que pensa que una crisi humanitària va molt més enllà d’ideologies, de perspectives i de sensibiitats; i crec que tenim la fortuna d’habitar a un lloc privilegiat d’Occident (quan passe tot açò ens adonarem de com d’afortunats hem sigut), on hi ha una democràcia consolidada i uns governants al capdavant de la majoria d’institucions amb la serietat, la responsabilitat i la maduresa suficients per ser creïbles. Tanmateix, arribat este punt comences a llegir que les xifres de víctimes reals poden ser molt superiors a allò que hem escoltat fins ara, que hi ha moltes no computades, o moltes altres pendents de comptabilitzar etc etc. I jo honestament em resistisc a creure-ho. Primer, perquè no crec en la irresponsabilitat i segon perquè la meua animeta sensible es resisteix a permetre’s que l’horror siga més gran del que ja és. Al remat, i pensant-ho fredament i amb calma arribe a la següent conclusió: un Govern que en una cojuntura com l’actual no siga honest i transparent davant els seus ciutadans, davant la UE i davant el món sancer, estaria jugant amb la seua pròpia credibilitat i el seu propi futur. Una sola investigació rigorosa i demolidora d’ací a uns mesos provant unes xifres molt pitjors, tindria un autèntic efecte ‘boomerang’ sobre els nostres els responsables a les institucions i produir un terratrèmol en el si d’un executiu que perdria suports de formacions que el sostenen; o d’una societat amb víctimes a milers de famílies i l’atur desbocat, que seria incapaç de pair-ho. I quin escenari podria quedar com a resultant? Doncs possiblement estaríem davant el caldo de cultiu perfecte per al creixement d’una extrema-dreta populista, antieuropeista, reaccionària, recentralitzadora i sense escrúpols. No vull imaginar este escenari ni un sol instant.