BARRACONS

barracons
Hivern de 2011. Un dia lleig, fred i humit. Eren les 08:45 del matí i juntament amb el diputat Pañella i la llavors secretària local Brancal, em vaig allargar a un col·legi de l’extraradi de Castelló per saber de primera mà que eren els “barracons”. En arribar-hi a la tanca que separava el CEIP Benadressa de la carretera, un nodrit grup multiracial de nens i nenes vigilats per pares i iaios aguaitaven l’arribada de la brigada municipal. Havia plogut a bots i barrals la nit anterior i aquell “pati” que calia travessar fins als “aularis” era un toll enorme d’aigua, fang, pedres i fullaraca diversa. A banda d’això, i tips de mentides i promeses per part de la Conselleria d’Educació, havien decidit manifestar-se amb un grapat de xiulets i un parell de pancartes mal fetes. En acabar la concentració vàrem seure a fer un cafetó a l’antiga “Venta de Ximo” amb membres de l’AMPA i ens explicaren que aquells indignes containers-barracons portàven allà vuit anys; i que des de feia quatre tenien la promesa de Conselleria per construir un centre nou i en unes condicions mínimament dignes. El cost era aproximadament de 3 milions d’euros i el nou centre fou inaugurat finalment el 2014.

Durant molts anys, massa anys, algú va fer negoci amb els contractes dels barracons i amb la renovació dels mateixos, sense amoïnar-se el més mínim de que generacions sanceres de xiquets completaren tot el cicle de primària en aquella mena de contenidors marítims de quaranta peus. Ara per fi, comença a surar la brossa, i ens estem assabentant del fabulòs negoci que feien amb allò i de que algú es degué de repartir el botí que representaren uns sobrecostos de 1.000 milions d’euros (a 3, 4, 5 milions per col·legi, ¿quants més es podrien haver fet de nous?) des de 2001. Però per a la societat valenciana el cost final serà molt més greu i caldrà afegir-hi els 2.800 milions que per a la Generalitat tindrà el procés de liquidació de la societat, i finalment del deute d’altres 1.734 milions que caldrà assumir. Milers de milions de bony, milers de milions de negoci mentre s’hi jugava amb la qualitat (i la salubritat) de l’ensenyament dels nostres menuts i amb les preocupacions dels seus pares,

Tota una “manera-de-fer” i d’entendre la politica que, un colp més, esclata pels aires. I no en sabien res.