Verí a la pell
?
Andrés Calamaro, L’Auditori (Barcelona), 6 de maig de 2009
Andrés Calamaro encarava la segona part del concert amb “Copa rota” quan a mig tema es va sentir una remor que va acabar amb ovació i tot l’Auditori gairebé d’enpeus. El músic s’ho mirava estranyat i la seva banda també: no eren conscients que un altre Andrés, l’Iniesta, acabava d’enviar al Barça a la final Champions.
Minuts després, als primers compasos de “Veneno en la piel”, versió de Radio Futura, la ovació es va tornar a repetir, era el final del partit.
“Sou una colla de cabrons” va dir a la primera tanda de bisos, “ja m’estranyava: no m’aplaudieu a mi, ho fèieu al Barça!”.
A la foto un senyor que en un dinar juntament amb Julian Infante, el Ketih Richards de Tequila, el juny de 1993 (NOTA: a aquest dinar li correpon una sucosa batalleta per explicar en el bloc), em va reconèixer: “a Madrid tenim dues catedrals: la plaça de toros de las Ventas i el Santiago Bernabeu”. Ahir no li va quedar més remei que cridar “Visca el Barça” al final del concert i sortir amb la bandera blaugrana al coll.
En serio, ¿lo más importante el concierto fueron la panda de impresentables que estaban más pendientes del futbol que de lo que habían venido a ver? ¿De verdad? ¿Te han pagado por esto? Mejor dicho, ¿una parte de mis impuestos se van a esta mierda de crónica? Si no sabes de música vete a hacer crónicas del grupo Parchís, pero si vas a un concierto mágico como el de anoche para resaltar que Calamaro -que se la pela el Barça- tuviera que tirar de manual de estrella del rock y colgarse la bufanda del Barça porque se debe a su público, entonces mejor que te den puerta. Hubo mucha gente que se quedó sin entradas anoche por culpa de los que preferían conocer que tal le iba al Barça, ojalá hubieran cedido sus asientos a los que iban por la música.
Xavier, unes fotos excel·lents que il·lustren precisament el que va ser ahir el concert: la fusió d’una explosió d’emocions. La música i el saber fer de Calamaro i un públic que es va entregar al seu artista… i al seu equip, sí senyor!
Endavant amb el blog! El concert va ser memorable, genial. I això del Barça, una anècdota que recordarem amb el temps amb simpatia, i res més. Ah, les fotos estan molt bé.