ROCKVIU

Bavid Bisbal, Palau Sant Jordi (Barcelona), 18 de juny de 2010

Hi ha de tot a la vinya del senyor, i així, entre Sònar de dia i Sònar de nit, divendres vaig tenir temps de fer una visita al senyor Bisbal. Un Bisbal que en aquesta ocasió (si, ho reconec, l’he vist més vegades) es va mostrar de capa caiguda, amb el pilot automàtic posat, menys llançat que en altres ocasions,  amb alguns instants lamentables en que va intentar ser el Luís Miguel que mai podrà ser, i amb un so terrible que no l’hi ajudava gaire a millorar la seva imatge. Es clar, tot això referit a un repertori indefensable, a un artista que va nèixer prefabricat i una posada en escena força previsible i gens engrescadora.

De totes maneres s’ha de reconèixer que en Bisbal és l’únic supervivent amb certa (i relativa) dignitat d’aquella factoria de joguines trencades que va ser Operación Triunfo.

Més luxe i misèria a vull llegir la resta de l’article

EPS!

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!