ROCKVIU

Chris Isaak, L’Auditori (Barcelona), 30 de juny de 2010

No, avui no hi ha aquells primers plans sagnants tan típics d’algunes de les meves fotografies. Ahir amb Chris Isaak vaig haver de mantenir les distàncies ja que no se’m va ser concedit l’oportunitat a accedir a un photopass. Desconec les raons i prefereixo no conèixer-les i no fer-me sang. Simplement no ho entenc després de 26 anys d’experiència i de treballar per la revista musical amb més lectors i major penetració al mercat de Catalunya (no m’ho invento, són dades dels Baròmetre de la Comunicació i la Cultura).

I tal com diuen els espanyols “a las penas puñaladas” i em vaig plantar a l’Auditori com un espectador més. I això vol dir la possibilitat de portar la meva càmera compacte, la petita però cada cop més agraïda Lumix LX3, que cada dia em sorpren més per la seva versatilitat. De totes maneres no deixa de ser una sensació estranya veure començar
un concert des d’un altre punt de vista més allunyat de l’habitual.

El concert? tota una mostra de sensibilitat rockera d’aquell noi que volia ser Roy Orbison però que ha aconseguit superar els estereotips i crear el seu propi mite. Grandiós!

Un mite com el que va acabar pujant a l’escenari. A la darrera cançó Isaak va convidar a pujar a tot de noies al seu costat. De cop i volta sento al meu costat “mira, hi ha un avi ballant!”. No hi havia dubte, era l’històric personatge Flowers reinventant el seu ball particular, una mescla entre el pas la sardana i el pas de l’ànec de Chuck Berry.

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs ja trigues a votar-la als Premis Blocs Catalunya!

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs Catalunya. Si sou un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada per entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu també les entrades, que comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a tots i a totes!