ROCKVIU

Senglar Rock-Lleida, 3 de juliol de 2008

Teràpia de Shock
Sempre he tingut una especial estimació amb els grups que obren els festivals. Toquen davant dels arbres i ningú els hi fa ni cas, però sempre surten citats als diaris per començar les cròniques en una bonica tradició que no s’ha de perdre.

Amaral + Gerard Quintana
Hi ha segurates que els hi agrada tocar els pebrots. Surt en Gerard a fer el “Camins” i la foto resulta obligada. Però n’hi ha un que diu que no, que amb una càmara de butxaca i amb el flash descontrolat i emprenyador, si que es poden fer fotos, però amb una “cámara de verdad” (així m’ho va dir) ni parlar-ne. Li vaig haver de demanar que s’apartés, que no em tapava per fer la foto i que tot això m’ho expliqués després.

Obrint Pas

Pirat’s Sound Sistema

(crònica)

Primera jornada del Senglar. Molta gent (efecte Amaral), una mica de rasca per la nit però aquest matí fa calor. Els mosquits de les Basses encara no ataquen però no trigaran a fer-ho. Aquest any tampoc hi ha piscina.

Crònica publicada a El Punt el dia 5 de juliol de 2008

Amaral fa el concert més multitudinari de la història del Senglar Rock

La primera jornada del festival aplega 6.000 persones al Parc de les Basses de Lleida

XAVIER MERCADÉ ENDERROCK.
Lleida
L’onzena
edició del Senglar Rock, la quarta que se celebra al recinte Les Basses
de Lleida, va començar dijous a la nit amb molt bon peu gràcies
sobretot a la presència del duet saragossà Amaral, que va tenir Gerard
Quintana com a convidat sorpresa per interpretar Camins, de
Sopa de Cabra. La presència d’uns clàssics del festival com són Obrint
Pas també va ser un bon esquer perquè l’afluència de públic fos
superior a l’esperada en la jornada inaugural. Tot i l’ajust de
programació d’aquest any amb la reducció de grups i escenaris, el preu
de les entrades va afavorir que l’assistència de públic es xifrés en
6.000 espectadors.

La gent que arribava al recinte de Les Basses
mentre plantava les tendes i prenia les mides al recinte va ser rebuda
per Teràpia de Shock, un grup garrotxí que practica un punk-pop
que promet, demostra ganes i li espera un bon futur d’una banda molt
jove que encara no arriba ni a la majoria d’edat. Els vallesans No Way
Out van haver de suspendre la seva actuació a causa d’una hèrnia discal
d’un dels components, però, a canvi, es va afegir l’actuació d’uns
desconeguts, Ilis, com a teloners d’Amaral.

El concert del duet
saragossà va ser un dels més multitudinaris que es recorden en la
història del festival. Una actuació que va haver de començar mitja hora
tard, ja que encara hi havia molta gent fent cua a l’entrada. Amb un
escenari majestuós amb franges de LED envoltant-lo, dues pantalles de
vídeo, una passarel·la que s’endinsava entre públic i un so força
acurat, el duet, acompanyat per cinc músics més, va oferir un
espectacle professional i ben estudiat. El grup està vivint una bona
època gràcies a l’edició del seu cinquè disc, Gato negro, dragón rojo, i així ho va demostrar un públic que va cantar les cançons noves però que també va vibrar amb els clàssics del duet: Moriría por vos, Marta Sebas, Guille y los demás, Cómo hablar i Sin ti no soy nada,
cançó amb la qual van acabar el concert, amb Eva Amaral agenollada
davant del públic lleidatà. El gran moment de la nit, però, va ser quan
Juan Aguirre i Eva Amaral van convidar a pujar a l’escenari Gerard
Quintana per cantar Camins, de Sopa de Cabra, cançó que el grup va versionar en el disc d’homenatge Podré tornar enrere.
«Aquest és un dels moments que no s’obliden mai» va reconèixer Eva
Amaral, que en tot moment es va dirigir al públic en català. Una
actitud molt diferent de la del cantant d’Hospitalet de Llobregat
Antonio Orozco l’any passat, que en tot moment es va dirigir al públic
en castellà.

POLSEGUERA I OBRINT PAS
Un cop
enllestida l’actuació d’Amaral, els va tocar el torn als valencians
Obrint Pas, un nom ja clàssic del Senglar que, tot i no tenir disc nou
per presentar, van tenir una gran afluència de públic, que va aixecar
una gran polseguera que impedia veure l’escenari. La nit va culminar
amb Allioli Clash, la mescla de ragga mediterrani entre
els catalans Pirat’s Sound Sistema i els occitans Mauresca Fracas Dub,
i El Belda i els Badabadoc, que van actuar com a «grup escombra»,
segons les seves pròpies paraules.

L’edició del 2008 del Senglar Rock tancarà avui les portes en una jornada en què man el hip-hop
i els ritmes mestissos, amb actuacions destacades de grups com ara
SFDK, Tote King, Falsalarma, Muchachito Bombo Infierno i el grup indobritànic Fun-Da-Mental.