ROCKVIU

Senglar Rock-Lleida, 4 de juliol de 2008

The Hives


Subterranean Kids


Els Pets


Vidres a la Sang

Rauxa


Etzaiak


Whiskyn’s

(un penjat i la crònica a vull llegir la resta de l’article)

Mimo (Subterranean Kids)

Crònica publicada a El Punt el dia 6 de juliol de 2008

The Hives i Els Pets omplen de bones vibracions el Senglar

El festival va arribar a l’equador amb la nit més rockera i un bon ambient

XAVIER MERCADÉ ENDERROCK.
Lleida
La
segona jornada del Senglar Rock 2008 es va basar en el sons més rockers
i les guitarres esmolades. Grups com ara The Hives, l’aposta
internacional del festival, el punk eixelebrat de Lehendakaris Muertos, el rock basc d’Etsaiak, el hardcore de Subterranean Kids o el metal
extrem de Vidres a la Sang van conviure també amb la música festiva de
Rauxa i el pop més amable dels reusencs Whiskyn’s o Els Pets, que van
repassar les cançons del disc Bondia.

Els Pets, seguint el guió de la gira que van
encetar a Besalú el mes d’abril passat, van dedicar la meitat del
concert a recuperar les cançons de Bondia i l’altra, «els bisos
més llargs de la història del Senglar», a recuperar el bo i millor del
seu repertori. Un espectacle que han anat perfeccionant a mesura que
passen els mesos i que d’aquí a dues setmanes es podrà escoltar a
Madrid (la primera vegada que hi toquen en la seva història) i
Barcelona dins de la programació del festival Summercase. «Ser al
Senglar és com ser a casa nostra», va reconèixer Lluís Gavaldà davant
d’un públic implicat i extravertit que va fer seves la vintena de
cançons que van tocar i entre les quals no va faltar que a Vespre pugés una noia a l’escenari o el mar de samarretes enlaire a Jo vull ser rei, dedicada en aquesta ocasió a la reina Sofia.

Però
després del pop lluminós d’Els Pets va arribar la foscor amb Vidres a
la Sang: «No només Lluís Llach ret tribut a Miquel Martí i Pol», va dir
el cantant Eloi Boucherie, amb veu gutural, abans de donar pas a un
repertori de metal extrem amb lletres del poeta de Roda de Ter.
Una aposta per sons més extrems que al Senglar ja es va estrenar l’any
passat amb la presència dels brasilers Sepultura. Hores abans els
Subterranean Kids van haver d’enfrontar-se al sol de les set de la
tarda solucionant-ho amb una bona dosi ferma de hardcore de la
vella escola fet amb una visceralitat que no han perdut amb els anys.
Més difícil d’entendre per a alguns va ser veure el cantant de
Lehendakaris Muertos, que va caure diverses vegades de l’escenari,
vestint una samarreta de la selecció espanyola tot cantant «Gora España» dins d’un repertori ple d’ironia i radicalitat entesa d’una manera força particular.

Al crit de «on és el rock-and-roll?»
el cantant Howlin’ Pelle Almqvist va presentar en societat els The
Hives en la que seria l’actuació mes multitudinària de la nit.
L’espectacle de la banda sueca és un valor segur per a qualsevol
festival gràcies a una fórmula fàcil: rock-and-roll de garatge
i vitalista fet amb el cor, el fetge i el cervell, i un cantant que és
l’ànima del grup buscant el contacte directe, que sap excitar el públic
a còpia de salts, corregudes i un esforçat castellà per comunicar-se.
Una comunicació que va fallar quan se li va escapar un «Viva España» que va ser mereixedor d’una forta xiulada. L’únic punt negre per a una actuació memorable.

La rumba del grup de Sabadell Rauxa va posar la nota més festiva i
ballable del festival, i ja passades les tres de la matinada la
proposta psicodèlica i experimental dels francesos Brain Damage va
deixar el públic més aviat indiferent, que va decidir traspassar la
festa a la zona d’acampada o a l’escenari Prades, dedicat a la música
electrònica.