ROCKVIU

Bunbury, Palau Sant Jordi (Barcelona), 11 d’octubre de 2008

La retirada dels escenaris d’Enrique Bunbury ha estat una de les més estranyes del rock estatal ja que pocs mesos després de deixar penjats als fans i a la seva banda a Zuera, va tornar a pujar als escenaris amb Nacho Vegas per presentar “El tiempo de las cerezas” i no cal oblidar la gira de l’impossible ressurgiment d’Héroes del Silencio.

Acompanyat per una banda gairebé catalana (el baix i les guitarres Jordi Mena i la bateria de Jorge Rebenaque juntament amb el baix de Roberto Castellanos i Álvaro Suite, ambdós del grup barceloní Suite) que encara està per engreixar per fer funcionar el concepte de banda de rockandroll. Un concepte com el que està portant Calamaro en la seva darrera gira o que va acunyar fa anys Loquillo. No són la màquina de precissió que era El Huracán Ambulante, però dota al repertori de Bunbury un caràcter més rocker.

Quan va presentar la cançó “Porque las cosas cambian” va recordar les vegades que havia trepitjat el Sant Jordi: una juntament amb l’Adrià Puntí per celebrar el 25 aniversari de l’Avui el 23 d’abril de 2001 (“vaig cantar en català, però ho vaig fer molt malament”) i una altre que, segons va dir, compartint escenari amb Marc Parrot. Per aquells més desmemoriatsi com que soc així de punyetero, recordar-los que aquest concert el van fer els Héroes del Silencio la vigilia de la Mercé de l’any 1993, juntament amb Parrot i, també, amb Sangtraït!

I a què ve el títol del post? Què tenen a veure Kortatu amb Bunbury?
Doncs sembla que Bunbury no ha estat gaire subtil a l’hora de buscar inspiracions en el nou disc, sobretot en la cançó “El hombre delgado que no flaqueará jamás”.
Primer es va descobrir que contenia versos no acreditats del poeta madrileny Pedro Casariego Córdoba. I ara resulta que —tal i com informava El País— a la mateixa cançó també hi ha un fragment d’un poema de Joseba Sarrionandia (amdós extrets de l’antologia “Ocho poetas raros”). Qui és Sarrionandia? Doncs aquell activista basc que es va fugar de la presó de Martutene l’any 1985 amagat en un ampli del cantautor Imanol i que va ser immortalitzat per Kortatu.