ROCKVIU

30 Seconds To Mars, Sant Jordi Club (Barcelona), 18 de desembre de 2010

Quan creia que totes les fronteres i barreres ja estaven instaurades, sempre n’hi ha algú que sap alçar el llistó i pujar posicions en la llista d’honor dels grups que es dediquen a putejar als periodistes gràfics. L’actor i músic Jared Leto al capdavant dels seus 30 Seconds To Mars, va ajudar a fer-nos-ho una miqueta més difícil del que és habitual situant-nos a la sempre soferta i allunyada taula de so (un espai on hi han uns guiris treballant, ple de cables i màquinetes i que mai està condicionada per a nosaltres). Fins aquí més o menys normal encara que gens satisfactori. El pitjor va ser que, un cop començat el concert, no hi havia cap focus que apuntés als músics, tot contrallums on era gairebé impossible diferenciar un guitarrista d’un baixista o si Jaret portava ulleres o tocava la bateria. Un absurd. Tot pot ser pitjor: les TV’s  només va tenir l’oportunitat de filmar 90 segons d’un escenari a les fosques només a la primera cançó i sense àudio.

I tot va anar en consonància amb el concert. No va passar allò tant punyetero que en la quarta cançó, quan ja nos ens permeten fer més fotos, s’encenguin els focus. Tot el concert va seguir la mateixa tònica davant d’un públic excessivament histèric que intuïen, més que veure, a un senyor que no parava de cridar “jump, jump, jump!” i que mai acabava ni de cantar les cançons cedint sempre tot el protagonisme a un personal que, en una quota important, vivien la seva primera experiència ‘rockera’ després d’haver-se inciat a la Festa dels Súpers. Molt/es d’ell/es ja estaven esperant a les portes del Sant Jordi Club patint un fred hivernal la nit anterior al concert…  tant de bó se’ls encomenés alguna cosa del concert dels Motörhead

L’egocentrisme de vegades porta a aquests despropòsits.

El set list de 30 Seconds to Mars a vull llegir la resta de l’article