Fins ara les mostres que el Primavera Sound feia a la ciutat es reduïen als circuits de clubs, concerts esporàdics al metro o les matinals ressacoses als parcs. Enguany la organització ha volgut anar més lluny i fer la festa de benvinguda i la de cloenda en un gran espai i oberta a tothom. A l’Arc de Triomf es mesclaven joves amb la polsera del festival amb avis jugant a la petanca, passavolants i nens sortint de l’escola encuriosits per esbrinar que era aquell enrenou.

Si els nord-americans tenen Steve Albini com a productor de referència (i un nom ja imprescindible del Primavera Sound al capdavant de Shellac), nosaltres tenim el productor de Sant Feliu de Guíxols, Santi García, que després de cinc anys de silenci ha decidit tornar a la vida el seu projecte No More Lies. Aquests van oferir una descàrrega de post-hardcore rabiós en una hora en què les ombres de les palmeres eren l’espai més buscat i la beguda fresca el millor aliat. Sota aquesta calor, Jeremy Jay va intentar convèncer –sense aconseguir-ho– amb unes cançons hereves del pop vuitanter i sobretot dels The Smiths.

Tot i que tenen un nou disc al carrer, el flamant Valentina, David Gedge i els seus The Wedding Present van decidir, en aquesta nova visita a la ciutat, fer una mirada al passat i ressuscitar les cançons de Seamonsters, el seu disc de l’any 1991. Per la seva banda, els nord-americans The Walkmen van convèncer amb un pop apassionat amb guitarres extretes del rock dels 50 però embolcallant elegantment estructures més actuals. The Black Lips són ja uns vells coneguts pels habituals al Primavera Sound. La seva passió adolescent va fer esclatar la festa. Rock casolà però energètic, gairebé perfecte, per acompanyar l’ambient desinhibit i alcohòlicament distès que regnava en aquelles hores de la
nit en un Arc de Triomf atapeït.