ROCKVIU

Primavera Sound-Parc del Fòrum (Barcelona), 30 de maig de 2008

Cat Power

Felice Brothers

Devo

The Sonics

The Go! Team

Grande-Marlaska

Sebadoh

Subterranean Kids

The Right Ones

(Crònica )

Avui no us deixo cap comentari, no tinc temps per pensar i si que tinc molta son i mal a les cames. El festi comença a passar factura.

Llegiu demà El Punt i hi trobareu la corresponent crònica.

Petons a tots i totes

Crònica publicada a El Punt el dia 1 de juny de 2008

Cat Power enamora… però no convenç

XAVIER MERCADÉ

Al
Primavera Sound, un festival en què la manera de vestir dels assistents
també és una mostra de les noves tendències, resulta difícil trobar
algú amb un barret d’arlequí o altres capells de gust dubtós habituals
en cites semblants. Per això, divendres a la matinada, xocava trobar-se
tota una munió de fidels abillats amb barrets en forma de test invertit
de color vermell i granotes grogues llampants. Eren, sens dubte, els
seguidors de Devo, la mítica banda d’Athens, que visitava per tercera
vegada en un any territori de parla catalana, després d’haver actuat en
les passades edicions del Sònar i del FIB. Devo es van limitar a
repetir fil per randa el mateix guió dels dos concerts anteriors, sense
variar ni al més mínim la seva escenografia, però amb els mateixos
efectes: resulta difícil resistir-se al ball quan sonen temes com ara Mongoloid.
Molts amants de propostes més innovadores van preferir plantar-se
davant de l’escenari ATM per veure Polvo, grup de culte hereu de Sonic
Youth que tornava als escenaris després de deu anys de silenci. Rock de
textures rugoses i desenvolupaments fatigosos que van fer les delícies
dels espectadors més exigents. Abans, però, al nou escenari Vice,
situat a la vora del Port del Fòrum, Subterranean Kids van mostrar les
raons del seu celebrat retorn. «Avui venim a fer soroll», va dir el
cantant Mimo al començament del concert. Enllaçant una peça rere
l’altra i sense treva, la banda barcelonina va liquidar el seu
repertori en poc més de mitja hora d’intens hardcore. Als Sebadoh, en canvi, se’ls ha covat l’arròs. D’aquella munió de bandes dels 90 que van dignificar el noise nascut en els ambients universitaris, són els que pitjor han suportat el pas del temps.

Després
del gran concert que Cat Power va oferir al Primavera Club de l’any
2006, l’expectació per veure-la era gran. Però ni l’espai ni la
sonorització i, sobretot, la veu no van ajudar a repetir la màgia
d’aquella actuació. Amb un repertori irregular, va intentar fer posar
la pell de gallina, sense aconseguir-ho, amb una versió d’Angelitos negros, de Machín, i va pujar de nivell quan va tocar temes propis com ara Metal heart i The Greatest, però per arriscar-se amb I’ve been loving you too
long d’Otis Reding fa falta una potència vocal que aquella nit se li va escapar. Va acabar l’actuació amb un sentit «sorry», plenament conscient que aquella no havia estat la seva millor nit.

Amb
l’actuació de The Go! Team a l’escenari gran es va encetar la part més
lúdica i hedonista de la nit, en què el públic va deixar el pop emotiu
o les guitarres saturades i es va llançar desinhibidament i sense
complexos a la pista de ball fins ben entrada la matinada.