ROCKVIU

Alice in Chains, sala Razzmatazz (Barcelona), 6 de juliol de 2010

Els noranta no són pas la meva dècada preferida en el món del rock. Part de la culpa la tenen grups com Alice In Chains i altres estrelles del grunge que van posar per davant el patiment en primera persona del singular oblidant-se de l’hedonisme i la necessària diversió. I ara els Alice no són més que una acurada fotocòpia, una bona imitació, del que van ser en el seu moment amb un  sustitut (William DuVall) de Layne Staley força efectiu. Un bon directe, però desangelat i sense ànima.

El set list d’Alice in Chains a “vull llegir la resta de l’article”

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs a què esperes per votar-la als Premis Blocs Catalunya!

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!