Les darreres estrelles del rock
Aerosmith, Palau Sant Jordi (Barcelona), 27 de juny de 2010
Potser (i segurament) va ser una trampa publicitària, una manera de sortir als mitjans de comunicació per escalfar una gira mundial… però fa mig any ningú hagués donat ni un duro per Aerosmith quan aquests van anunciar que trencàven relacions amb Steven Tyler i li buscàven un substitut. Però diumenge no va passar ni una sola cançó quan Tyler s’abraçava a Joe Perry davant de tot el públic que emplenava els Sant Jordi.
Porto un dia de retard penjant les fotos i les impressions del concert i ja les he llegit de tots colors: que si va ser una presa de pèl i un acudit sense sentit, a que va ser una meravella, una força de la natura que es manté amb fermesa malgrat les dècades que porten a les seves espatlles. Bé, doncs ni l’un ni l’altre o potser una mica de tots dos. Al concert li va costar arrencar, però quan ho va fer no va haver qui els parés, sobretot a partir de la jam que es van marcar amb “Baby, please don’t go”, amb Steven Tyler tirat al terra mirant a càmera amb cara de passat de voltes mentre la resta de la banda aguantava el tipus amb una dignitat i una força que molt voldrien. Un dels bolos de l’any? segur que si.
El que està més que clar fins i tot abans de començar el concert, és que el que fa Steven Tylen en 10 minuts del concert no ho supera Liam Gallagher en 7 bolos consecutius.
T’ha agradat aquesta entrada? Doncs ja trigues a votar-la als Premis Blocs
Catalunya!
El set list d’Aerosmith i alguna cosa més a “vull llegir la resta de l’article”
ATENCIÓ:
Ja està en marxa la tercera edició
dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).
Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!