Faraday Festival—El Molí del Mar (Vilanova i la Geltrú), 2, 3 i 4 de juliol de
2010

Crònica publicada a El Punt i a l’Avui el dia 5 de juliol de 2010

Màgia del Faraday, far de l’‘indie’

Dissabte a la nit, xafogor intensa en una nit estrellada davant la
platja de Vilanova i la Geltrú, sis guitarres acústiques i un públic
còmplice que no vol fer cas dels triomfs futbolístics. Només tenen els
sentits atents per a Jeff Tweedy i la mitja dotzena de guitarres
acústiques que l’envolten. El líder de Wilco ho resumeix com “cançons
tristes a la platja amb focs artificials”: mentre comença a fer sonar
els primers acords de Jesus, etc., de lluny se sent el castell de
focs del barri mariner que celebra la festivitat de Sant Pere Pescador.
Aquesta és la màgia del Faraday, un món paral·lel i en petit format que
des de fa sis anys se celebra a El Molí del Mar, al costat de la
platja, en un espai que molts consideren com a màgic i per on circulen
amb fluïdesa els descobriments musicals i les confirmacions de l’univers
independent. Un festival en un ambient gairebé familiar pel qual han
passat uns 4.000 espectadors en els tres dies que ha durat la seva
setena edició.

Si la presència de Tweedy va ser el plat fort de
dissabte, la de Clem Snide ho va ser de la primera jornada. El grup va
comptar amb la col·laboració de Miquel Àngel Landete, del grup Sènior i
el Cor Brutal (un admirador que ha passat de fan a amic del cantant Eef
Barzelay) cantant en valencià el No cry no tears. Ells van
aconseguir reinterpretar i portar al seu territori la rugositat del Zuma
de Neil Young. L’èpica oxidada de Cortez de killer va marcar el
punt àlgid d’una nit que va acabar amb temes més habituals dels
californians (I love the unknow) i amb una estranya versió del
Man in the mirror de Michael Jackson. The Wedding Present van
oferir un concert carregat de tensió emocional en una actuació exclusiva
a l’Estat i amb un repertori on no van faltar clàssics que van ser
seguits per tot el públic.

Durant aquests tres dies s’ha pogut
comprovar com Joan Colomo no perd el seu somriure davant dels eterns
problemes escènics i de so; els barcelonins Fred i Son van arribar tots
cofois amb el seu primer disc, Diu que no sap què vol, i a
presentar una cançó com Plens de vida, que van compondre sota la
influència del festival quan hi van anar com a espectadors. Los Punsetes
van quedar com un estrany
expedient X
del pop estatal, amb una cantant quieta com un estaquirot,
inexpressiva, una posada en escena desconcertant. Ben diferent de la de
Maika Makoski, que va entregar-se a una actitud gairebé sexual per
presentar les cançons de l’àrid i punyent tercer disc produït per John
Parish.

En el capítol de les descobertes hi ha Apples, uns
adolescents britànics amb acurades harmonies vocals i un esperit musical
que mescla The Housemartins, Madness, XTC, Prefab Sprout o Aztec
Camera. També cal destacar les delicades cançons de Marina Gallardo, o
d’Abraham Boba, que no va amagar les influències de Nacho Vegas (de qui
és el teclista) amb un repertori ple de referents íntims. Bigott és un
d’aquests músics de qui tothom parla però que pocs han tingut
l’oportunitat de sentir cantar en directe. El saragossà va saber
convèncer amb un repertori cantat en un peculiar accent i va
descol·locar el personal amb una particular lectura del Dancing in
the dark de Springsteen. El Petit de Cal Eril va oferir el seu
darrer concert de la gira de presentació de Les sargantanes al sol
i el primer concert en directe de Linda Mirada va quedar només en una
declaració d’intencions sota el ritme techno vuitanter. El
festival es va tancar ahir amb l’esperada actuació de l’històric Nick
Lowe. L’organitzador del festival i líder del grup La Brigada, Pere
Agramunt, va afirmar cofoi que el mateix Tweedy estava molt satisfet del
tracte rebut al festival.

---

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs a què esperes per votar-la als Premis Blocs Catalunya!

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!