popArb, Arbúcies, 25 i 26 de juny de 2010
Crònica publicada als diaris El Punt i Avui el dia 27 de juny de 2010
ARBÚCIES, LA FACTORIA POP
27/06/10 02:00
–
ARBÚCIES
–
// <![CDATA[
var prefix = 'mailto:';
var suffix = '';
var attribs = '';
var path = 'hr' + 'ef' + '=';
var addy23166 = 'mpalau' + '@';
addy23166 = addy23166 + 'elpunt' + '.' + 'info';
var addy_text23166 = 'X. Mercadé/Enderrock';
document.write( '‘ );
document.write( addy_text23166 );
document.write( ‘‘ );
// ]]>
X. Mercadé/Enderrock
// <![CDATA[
document.write( '‘ );
// ]]>
email protegit
// <![CDATA[
document.write( '’ );
// ]]>
Per sisè any consecutiu, Arbúcies ha estat la capital del pop
facturat a Catalunya gràcies a la tasca del PopArb. Un festival al qual
no ha calgut canviar els objectius, perquè ha crescut gràcies a aquests
propòsits, i és l’aparador del bon moment que està vivint el pop català
en totes les variants. L’acceptació de públic va fer petit un any més
l’idíl·lic espai de can Cassó.
Divendres, Els Amics de les Arts
van demostrar que amb el seu disc Bed & Breakfast han
aconseguit fer-se un lloc dins dels sectors més genèrics de públic. Amb
la companyia de la Bed & Banda (bateria, baix i secció de vents) el
grup barceloní ha guanyat consistència i presència escènica tal i com
van demostrar en la seva curta però sucosa actuació al festival i
cançons com L’home que treballa fent de gos, Jean Luc o 4-3-3
ja comencen a formar part de l’imaginari popular.
Delafé i las
Flores Azules han descobert també que havien de reforçar la seva faceta
de directe per assolir noves perspectives, i per això també han afegit
una secció de vents, una guitarrista i un bateria. Llàstima que una
sobtada afonia d’Helena Miquel a mig concert li va malmetre l’actuació.
Si la primera nit del PopArb va tenir un nom propi aquest va ser el dels
Standstill. Pletòric i intens, el grup d’Enric Montefusco va teixir una
actuació sense fissures, intensa, emotiva i prou compacte per deixar
tothom satisfet.
En la lletra petita, però no menys
important, cal destacar l’energètica actuació que van oferir
els Rosa Luxemburg en obrir la primera jornada del festival amb el seu
rock abrasiu. Joan Colomo amb un cançoner inclassificable i no apte per a
tots els públics va trobar al PopArb el seu espai natural mentre que
els Tarántula no van saber sortir-se del seu amateurisme. I ja entrada
la nit i endinsant-se dins dels territoris més ballables, els Dorian no
van convèncer amb la seva proposta fallida basada en estereotips
vuitanters, mentre que els Mendetz van satisfer els més exigents amb una
execució més efectiva i honesta.
Crònica publicada als diaris El Punt i Avui el dia 28 de juny de 2010
ÈPICS MISHIMA
28/06/10 02:00
–
ARBÚCIES
–
// <![CDATA[
var prefix = 'mailto:';
var suffix = '';
var attribs = '';
var path = 'hr' + 'ef' + '=';
var addy72839 = 'jvidal' + '@';
addy72839 = addy72839 + 'elpunt' + '.' + 'info';
var addy_text72839 = 'Xavier Mercadé';
document.write( '‘ );
document.write( addy_text72839 );
document.write( ‘‘ );
// ]]>
Xavier Mercadé
// <![CDATA[
document.write( '‘ );
// ]]>
email protegit
// <![CDATA[
document.write( '’ );
// ]]>
El PopArb va viure aquest cap de setmana una de les edicions més
memorables dels seus sis anys d’existència. No només per haver arribat
al límit de la seva capacitat (unes 5.000 persones en les dues
jornades), sinó perquè ha estat “tremendament positiu gràcies a la gran
complicitat emocional que hi ha hagut entre el públic i el festival”,
segons reconeix Marc Lloret, un dels organitzadors del festival
d’Arbúcies.
Les dues jornades d’intensa celebració musical han
transcorregut sense cap incident digne de menció i tot l’èxit se l’han
emportat una encertada programació i un moment en què el pop facturat al
país té una acceptació creixent: “No ens obsessiona créixer, no és el
nostre objectiu, preferim intentar que, gràcies al PopArb, els grups
puguin sortir de Catalunya”, com ha passat amb la col·laboració entre
els Anímic i el músic Texà Will Johnson, que van segellar amb èxit la
primera producció pròpia del festival.
De tota manera, el festival
ja està treballant en una ampliació de l’espai en unes naus (el Centre
d’Arts Escèniques Naus Ayats) que hi ha al costat de Can Cassó i que
canviarà la disposició dels escenaris: “Serà un espai polivalent dedicat
a la creació artística i també un petit auditori” que permetrà reforçar
la programació del festival.
Amb els seus sis anys d’existència,
el festival ja té arrelades algunes tradicions. Potser la més celebrada
són els concerts de grups a mitja tarda a l’idíl·lic espai del Gorg Nou,
envoltats d’arbres, rius i natura. És aquí on els grups Aias i Fred i
Son van presentar un repertori naïf i innocent, força verd, sobretot en
el primer grup, però amb idees i frescor.
Very Pomelo. Foto: Xavier Mercadé.
En aquest escenari els
que van triomfar de debò van ser Very Pomelo, malbaratant glamur
d’extraradi amb una mescla excitant en què caben el rockabilly,
la rumba, la cançó francesa i el rock sense adjectius. Ja a darrera hora
de la tarda, a la terrassa del bar Can Torres, la cantautora Maria
Rodés va mostrar les seves cançons acurades i gairebé bucòliques a un
públic àvid de noves sensacions sonores.
Ja a la nit, i en els dos
escenaris de Can Cassó, el PopArb va demostrar que també és gairebé
l’únic festival que pot programar cantautors de Solsona (Roger Mas) o de
la Bisbal (Sanjosex) a les hores de màxima audiència i a l’escenari
principal, i a sobre triomfar amb l’aprovació del públic.
Roger
Mas va ser conscient que aquell no era l’espai ni l’auditori per a un
concert intimista i va decidir tirar pel dret amb el seu cançoner més
pop i brillant, i deixar per a un altre moment i un altre espai Les
cançons tel·lúriques i les cites de Verdaguer. Tota
una lliçó de savoir-faire elegant i punyent que el va
convertir en una de les fites qualitatives de l’edició.
David Caraben, líder de Mishima. Foto: Xavier Mercadé.
L’empordanès
Sanjosex també va aconseguir que la gent cantés, i fins i tot ballés,
un repertori que a poc a poc va calant entre el públic. Els vilanovins
La Brigada van mostrar el seu repertori elegant i les noves cançons del
disc Les paraules justes en un directe cada cop més convincent.
Will
Johnson, acompanyat pels Anímic, van construir tota una catedral
d’emocions en què es van assemblar el repertori de la banda de Collbató
amb cançons de Centro-matic i South Sant Gabriel, començant amb
l’artista de Texas cantant en català Les fulles fan d’ocell.
Aquesta va ser la primera producció pròpia del festival i al mateix
temps el primer convidat de fora dels Països Catalans que passa pel
certamen d’Arbúcies.
Mishima portaven ja ben rodades les cançons
del seu darrer treball, Ordre i aventura, i en el seu concert van
anar encadenant èxit rere èxit davant l’eufòria desfermada d’un públic
que els ha convertit en icones del festival. Amb aquest nou treball,
David Caraben i els seus han acabat traspassant les barreres que els
separen de l’underground al gran públic i oferint concerts en què
l’èpica no està gens barallada amb la senzillesa acústica.
Al seu
costat, la proposta vigorosa i fresca de Mujeres es va quedar curta,
però força meritòria, mentre que els Pinker Tones van tancar la nit de
concerts presentant la seva nova formació i el nou format de grup, en
què abandonen les taules de mescles i els plats i es mostren en un
format més orgànic i ortodox.
T’ha agradat aquesta entrada? Doncs ja trigues a votar-la als Premis Blocs
Catalunya!
… / …
Ja està en marxa la tercera edició
dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).
Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!
