ROCKVIU

Vila-seca, 3 i 4 de maig de 2008

Una darrera ullada gràfica al que va passar aquest cap de setmana a Vila-seca i, tot seguit, la crònica.

The Gruixut’s: són uns toixons

Espaldamaceta: depressions a l’hora del cafè

Javier Galiana & Spice Berberechos: jazz a mitjanit

Tandarika Orkestar: l’espectacle de la gent

Propaganda pel Fet! dj’s: gamarús!

(la crònica)

Crònica publicada a El Punt el dia 5 de maig de 2008

L’èxit truca a la porta

Unes 30.000 persones omplen els carrers i les places de Vila-seca en la novena edició de la Fira de Música al Carrer

XAVIER MERCADÉ.
Vila-seca

Segons Kike Bela, director artístic de la novena
Fira de Música al Carrer, l’èxit ha superat totes les expectatives
dipositades: «Ha estat impressionant, amb més gent que mai i molta
presència de professionals». Una quantitat de públic que calculen sobre
els 30.000 espectadors, han passat durant el llarg cap de setmana. «Un
públic molt melòman que ha vingut a descobrir noves propostes», diu.
Una xifra que es considera perfecte per no caure en la massificació i
les aglomeracions excessives. La fira va començar dijous amb Sisa i es
va acabar ahir amb les actuacions de La Banda del Surdo, Manel o SUK.

A
nivell artístic els carrers de la vila del tarragonès es van omplir de
propostes de present i futur. Divendres els barcelonins Sanpedro van
saber interpretar la intensa tempesta sonora de múltiples tonalitats en
què s’està convertint el seu repertori. El plat fort va ser la
presentació de Logo, el quart disc del músic alaskoargentí
Kevin Johansen. Un músic polièdric que va ser capaç de mesclar la
cúmbia intel·lectual amb el glam i el tango amb el sirtaki, la milonga amb el reggae i reivindicar Atahualpa Yupanqui com un mestre del funk.
I sempre acompanyat d’una banda, els The Nada, en què va destacar tota
una llegenda de les baquetes, el sexagenari Enrique Zurdo Roizner.
Programar els alcoians Ix a un quart de tres de la matinada vas ser una
proposta tan agosarada com encertada. Tot i anar vestits de manera
elegant, els Ix són molt punks, però del «punk amb tomàquet» d’Oriol Tramvia, amb l’acidesa de l’Ovidi, la senzillesa dels Modern Lovers i la brutalitat de Johnny Rotten.

Dissabte va destacar en la seva programació l’actuació de Pep Gimeno Botifarra. Aquest cantaor
de Xàtiva, al marge de la seva simpatia, ha aconseguit que
l’arqueologia sonora que fa de les tonades del País Valencià soni
familiar i actual, lluny de l’endogàmia i apropant-se a noves
generacions i a músics com ara Obrint Pas i Feliu Ventura. Al basc
Jabier Muguruza l’Auditori Josep Carreres li va quedar petit amb un
concert intimista i intensament emocional, i Cesk Freixas va mostrar la
seva cançó compromesa ben entrada la nit. Per altra banda, el rock més
bastard, aquell sense pare ni mare reconeguts nascut al carrer, va
tenir una forta representació durant la jornada de dissabte. Primer amb
el grup de La Bisbal The Gruixut’s amb un directe cada cop més
reforçat, i després amb Las Furias, un grup de rock femení que va
aconseguir calar foc a la plaça Sant Antoni. Llàstima que els fallés el
bateria original, si no els estralls haguessin estat més importants. El
grup catalanoargentí Övni també va afegir la seva dosi de benzina i de
tequila d’alta graduació a les brases de l’incendi. A pocs metres de
distància el foc era més real però formava part del vistós espectacle
dels senegalesos Alassane Camara & Setsima Nguewel, amb un
espectacle d’arrels africanes i griot.

La fluctuació de la gent i el temps mort entre algunes actuacions destacades feien que espais que a priori
eren més reduïts i amb una programació més minoritària com l’Hort del
Centre, hi haguessin èxits clamorosos de públic. Estava cantat que això
passaria amb Zulu 9.30 h, però grups com Daclub!, Arangu i Black
Baudelaire van quedar més que sorpresos a causa de la quantitat de
públic que es va aplegar en les seves actuacions. Durant els quatre
dies els carrers van estar amanits també per espectacles itinerants de
tota mena. Des dels vistosos Dhoad, un grup format per gitanos del
Rajasthan, fins la Tandarika Orkestar, una fanfàrria catalana que
mescla la música balcànica amb el circ.