ROCKVIU

The New Raemon, sala Apolo (Barcelona), 12 de febrer de 2010

Era la cinquena vegada en menys d’un any que m’anava a enfrontar a un concert de The New Raemon, i em vaig plantejar, gràficament parlant, evitar caure en la rutina, fer alguna cosa diferent. Com que ell segurament no canviaria gaire respecte altres actuacions vaig decidir ser jo qui canviés el meu punt de vista. I en comptes d’agafar la bossa amb els seus kilos de ferralla, vaig decidir anar per la còmoda opció d’agafar només la petita i compacta Lumix LX3 que tants bons resultats m’està donant i volia veure com reaccionava la seva òptica Leica a les condicions lumíniques de l’Apolo. En definitiva, passar-m’ho bé fent fotos en un concert… tal i com ho faig cada dia.

El que no m’esperava és que canviant d’eina canviés també el meu condicionament i també la meva imatge. Com vell animal de costums vaig decidir posar-me amb antelació a la primera filera i un cop començat el concert vaig anar disparant i fent diferents proves d’exposició, enquadres, resolucions, sensibilitats i mesures.

Al cap de tres cançons un parell de noies que tenia al darrera se m’atansen i em pregunten entre la innocència i la curiositat mentre senyalen a Ramón Rodríguez: “Ets el seu pare?” Zas! en toda la boca! Jo em quedo amb cara de moniato, recollint-me els collons del terra, sense saber què dir i amb els ulls oberts com a plats. “Perquè ho dieu????” els hi pregunto… I elles em responen “és que com que no deixes de fer fotos ens pensàvem que podries ser el seu pare” o “algún familiar”, van rematar per intentar-ho solucionar.

És a dir: si vaig amb tota la ferralla a sobre i em planto a primera filera d’un concert sóc “el fotógraf” i la meva presència allà està perfectament justificada. Si en canvi decideixo posar-me a primera filera en igualtat de condicions (amb una compacta digital a les mans) que la resta del públic, estic en un lloc que no em correspon per la edat…

Podria estar-hi més o menys d’acord, però d’aquí a ser el pare d’un senyor amb barba que canta cançons sobre separacions de parella i fa versions de l’Estanislau Verdet… Doncs no! Només fa vint anys que tinc vint-i-tres anys i crec que encara em conservo força bé…

Vinga va, el set list de The New Raemon