Els barcelonins Samitier van ser els primers a posar-se el
nas de pallasso, i els van seguir els vilanovins Gentle Music Men, que
van aprofitar per estrenar una nova cançó, Sueño infinito. La Brigada, també de Vilanova, van comparèixer amb la baixa per malaltia del seu cantant, Pere Agramunt, i versionant Nadal és neu
de Jaume Sisa. També es van posar el nas vermell Anna Roig i L’Ombre de
ton Chien i Sanjosex, mentre que Sidonie van recuperar el format de
trio original amb un accidentat final de concert. Les actuacions van ser
fluïdes (dues o tres cançons per grup) i intercalades amb vídeos de
l’ONG i d’altres músics recolzant el projecte. Love of Lesbian, banda on
toca el baix l’impulsor de l’acte, Joanra Planell, va ser l’actuació
més esperada de la vetllada, que es va tancar amb Carlos Cros i tots els
participants al concert cantant Soy un pallaso, un tema compost
expressament per a la ocasió. Tal com va definir, amb optimisme
nadalenc, Natxo Tarrés, dels manresans Gossos: “Pallapupas són el futur i
el futur són somriures”.
Els homes dels nassos
Publicat el 25 de desembre de 2010 per rockviu
Músics amb Nassos, sala Apolo (Barcelona), 23 de desembre de 2010
SAMITIER
GENTLE MUSIC MEN
LA BRIGADA
ANNA ROIG I L’OMBRE DE TON CHIEN
SANJOSEX
CARLOS CROS
GOSSOS
SIDONIE
LOVE OF LESBIAN
Crònica publicada a El Punt i Avui el dia 25 de desembre de 2010
Els homes dels nassos
La sensibilitat dels músics catalans ha estat posada a prova durant
aquestes dates nadalenques. Aquests dies, els músics del país han
omplert sales i auditoris per lluitar contra la fam (No Hunger, a la
sala Apolo), els nens desfavorits (Supernanas, al Liceu) o a favor de
l’escoles nord-catalanes de la Bressola (Nadales per la Bressola, al
Petit Palau). Dijous, la sala Apolo va ser testimoni d’una altra marató
musical, Músics amb nassos, en aquest cas per celebrar el desè
aniversari de l’ONG Pallapupas, autors de la tasca impagable d’arrencar
un somriure als pacients dels hospitals amb la voluntat d’humanitzar la
salut.
Músics amb nassos
Sala Apolo (Barcelona), 23 de desembre de 2010.
L’escaleta del concert a vull llegir la resta de l’article
Publicat dins de Crònica | Deixa un comentari