ROCKVIU

Mujeres, sala Apolo (Barcelona), 17 de maig de 2009

Els vaig intentar veure fa uns mesos a l’Heliogàbal però em va ser impossible entrar a la sala de Gràcia per la gentada que havien congregat. I vist des de fora era espectacular la bogeria que desfermaven, només es veia una massa informe de gent ballant i passant-s’ho teta. Diversos comentaris asseguràvent que aquestes situacions es repetien en cada concert seu i que Mujeres s’havien convertit en tot un fenòmen sense haver editat encara ni un disc, només amb un grapat de temes al seu MySpace i una demo amb portada fotocopiada. Mujeres estan inclosos dins d’un cert moviment de pretès so amateur purament barceloní que està encapçalat per El Guincho i on es troben inclosos noms com Albaialeix, Extraperlo o Joe Crepúsculo.

I si al Guincho és impossible d’entendre en, diguem-ne, una sessió de
tarda sense susbtàncies tòxiques, i al Crepúsculo i als Extraperlo no trobo ni dia ni hora per entendre’ls, a Mujeres tampoc se’ls pot comprendre una nit de diumenge en un Apolo
desangelat. Els faltava el factor sorpresa, la espontaneïtat… Potser
em caldrà esperar a una millor ocasió en que ells, el seu públic i fins
i tot jo mateix estem una mica menys espessos. O es que potser em faig
gran i hi ha coses que em costen de digerir.