ROCKVIU

Bishop Allen, Primavera Club-Sala Apolo (Barcelona), 8 de desembre de 2007

Crònica
Crònica publicada a El Punt el dia 10 de desembre de 2007

Primavera a l’hivern

música/Primavera Sound
Xavier Mercadé

El Primavera Club va guanyar el pols contra el pont constitucional amb una bona assistència de públic sobretot en les jornades més completes, de divendres i dissabte, quan s’hi va aplegar el gros de la programació d’aquesta versió hivernal del Primavera Sound.

Durant la setmana l’ambient es va anar escalfant amb un seguit de concerts fets a les dues sales de l’Apolo amb uns quants encerts com ara les actuacions de Lagartija Nick, Nisei i Castanets, i decepcions proporcionades per El Guincho, Fanfarlo i un discutit concert de The New Pornographers sense la vocalista Neko Case.

La primera jornada al musicalment infrautilitzat Auditori del Fòrum va ser força desigual, sense cap concert que pogués passar a la història. Si els anglesos Bracken van quedar desdibuixats en uns esquemes musicalment abstractes, el nord-americà John Vanderslice i el seu concepte de cançó d’autor no va acabar de reeixir. Els que no van deixar indiferents ningú van ser Earth, amb un rock crepuscular i desèrtic basat en la repetició constant de cinc notes sota un ambient opressiu. Liars van trencar el sopor a base d’adrenalina, ritmes tribals i guitarres hereves del punk. Passada la mitjanit, l’acció es va traslladar a l’altra banda de la ciutat on The Ponys van descarregar una bona dosi de punk rock rugós i potent mentre que a la sala de baix Albaialeix van demostrar fins on pot arribar la influència del Pau Riba més formenterenc. Per cert, que en aquest Primavera Club els grups que s’expressen en català han tingut un increment notable, han passat del zero pelat a fins a quatre opcions diferents.

La jornada de dissabte sí que va aportar algun concert per al record tot i que la deficient il·luminació de l’escenari va treure brillantor als concerts. Parts & Labor i Deerhunter van jugar a la lliga del soroll contrastant amb un Sanjosex que va obrir sobri però segur les actuacions de la tarda.

La primera sorpresa va arribar amb Joseph Arthur acompanyat per The Lonely Astronauts que va saber defensar amb ganes el seu repertori en un concert que es podia adquirir minuts després d’acabar al lloc de marxandatge. Però sens dubte l’actuació més recordada d’aquest festival serà la de Thurston Moore. No va fer cap cançó de Sonic Youth però tampoc li calia. El que hi ha inclòs en el seu segon disc en solitari Trees outside the academy conté el mateix ADN de la banda novaiorquesa. Més demolidor quan tocava l’acústica que quan va agafar l’elèctrica al final del concert. A les dues sales de l’Apolo va quedar clar que haurem d’esperar una mica més perquè grups com ara The Ettes i Bishop Allen puguin arribar a ser les promeses que molts esperaven, mentre que enmig de tanta modernor i pretensiositat va ser una sorpresa trobar-se els madrilenys the Right Ons, una banda que creu en el rock and roll, en el soul i en el rhythm and blues i que té James Brown com a àngel de la guarda.

Llocs i dies: Auditori del Fòrum, sala Apolo i sala La 2 (Barcelona), 7 i 8 de desembre