ROCKVIU

Dan Zanes, Teatre Zorrilla (Badalona), 4 d’abril de 2009

—La crònica—
Crònica publicada El Punt el dia 7 d’abril de 2009

Música/Dan Zanes & Friends
Lloc i dia: Teatre Zorrilla (Badalona), 4 d’abril

Com a marrecs

Xavier Mercadé

Els The Del Fuegos van ser un dels noms cabdals d’allò que a finals dels vuitanta es va anomenar Nou Rock Americà (NRA). Fa gairebé 17 anys que van actuar per darrera vegada a Catalunya, primer una nit en una de les festes més desmadrades que es fan i desfan, la Telecogresca, i la segona en un petit club (Marquee) ple de fum i alcohol ja desaparegut de L’Hospitalet de Llobregat. Ambdues nits van ser vibrants i per alguns espectadors es van convertir en una d’aquelles vetllades que marquen un abans i un després en la follia adolescent.
Però amb els anys el món dona moltes voltes i la de Dan Zanes, cantant de The Del Fuegos també n’ha donat. Fa catorze anys va nèixer la seva filla i va decidir fer música que li pogués agradar a ella, música destinada als més petits i al públic familiar. Dissabte passat per la tarda, centenars de nits després d’aquelles dues vetllades de 1992, entre el públic que hi havia al teatre Zorrilla de Badalona es podia veure a gent que hi va ser en algun d’aquells dos concerts però ara amb més anys, algunes canes al cabell i acompanyada de marrecs, però mantenint un ambient igualment divertit. Era el segon concert de la vintena edició del festival Blues & Ritmes i les expectatives creades van complir-se amb escreix. Una experiència gairebé inèdita si no fos pel circuit Minimúsica nascut a Barcelona.
Dan Zanes i la seva completíssima banda va sortir amb ganes de festa i ho va aconseguir encomanar-la des dels primers acords i convertint les butaques del teatre Zorrilla en un simple obstacle i tots els menuts van col·locar-se anàrquicament davant de l’escenari. I tot a base de folk-rock americà, de l’herència de Pete Seeger i dels clàssics del rock com el Walking the dog. També van sonar força cançons del seu nou disc ¡Nueva York! un treball cantat en castellà i que recull part del llegat festiu que estan aportant els immigrants llatinoamericans als Estats Units. Justament el misteri de l’èxit de la nit va ser no intentar fer un repertori directament amb llenguatge forçadament infantil sino traspassar la música dels adults al l’imaginari del més menuts. El ritme d’aquesta celebració vital i desinhibida va ser tant encomanadís que fins i tot quan va convidar a ballar als organitzadors del Blues & Ritmes un d’ells va oferir uns salts espectaculars.
Aquí encara ens fa falta molt camí per recòrrer i s’ha de reconèixer que ens manca gran part de la tradició rockera que hi ha als Estats Units, però estaria bé que els nostres programadors infantils prenguèssin nota que és possible i factible fer concerts de rock dirigits a la canalla i que els grans no es quedin com a simples espectadors sinó que participin en l’espectacle. Esperem que aquest concert de Dan Zanes no quedi com una saludable anècdota per recordar d’aquí a disset anys més.