ROCKVIU

Udolant a la lluna

música

«LAX’N’BUSTO» / XAVIER MERCADÉ.

Feia poc més de dos anys (el 20 d’octubre del 2006) que els Lax’n’Busto havien fet el darrer concert amb Pemi Fortuny a la sala La Mirona de Salt i prenien una decisió dràstica: continuar endavant amb un cantant nou al capdavant, Salva R. Alberch. Pocs mesos després, sortia al carrer Relax, un disc de transició, una presentació en societat d’una cara nova en una formació que s’havia mostrat inalterable des de feia gairebé vint anys. En directe, tant grup com cantant i públic van haver-se d’adaptar de manera mútua, tot i que les comparacions amb el seu predecessor eren inevitables. Amb Objectiu: la lluna, l’onzè disc de la banda vendrellenca, Salva ha deixat de ser el nou de la classe, aquell qui tothom es mira amb recel, per integrar-se plenament a l’estructura del grup. Amb una democràcia absoluta en la composició de les cançons, el grup dóna més imatge d’unitat que mai amb un disc enregistrat a La Casamurada –l’estudi que té Jesús Rovira en una masia antiga al Baix Penedès– sota les ordres de la productora nord-americana Sylvia Massy (encarregada també del so de Relax) i l’enginyer canadenc Mike Phillips. El resultat són dotze cançons sòlides, tornades contundents marcades pel solvent segell propi del grup, però amb una il·lusió renovada d’un grup que fàcilment podia haver caigut en el parany de la rutina.

La presentació del disc a l’Espacio Movistar va gaudir d’una molt bona entrada, en un espai en què li costa atraure el públic i amb un futur força incert. Prop d’un miler de seguidors expectants i amb ganes de conèixer les cançons de primera mà. Tot i que Objectiu: la lluna no arribarà a les botigues fins avui, eren molts els espectadors que ja se sabien les lletres de les cançons noves, mostra que les xarxes d’intercanvis d’arxius han fet la seva feina. «Vigileu, animals de nit, vigileu», va advertir Salva al principi del concert, i no anava equivocat, el grup va sortir a totes, disposats a convèncer tot i les errades pròpies d’una presentació de material nou i una sonorització que al principi de la nit amagava matisos de la veu.

Amb Salva consolidat ja com una peça més de l’engranatge, ja no li calen comparacions, ha trobat el seu espai a l’escenari, tot i que encara té deixos teatrals de l’època en què formava part de la companyia Dagoll Dagom. Tot i no fer el disc complert (vuit de les dotze cançons), van acoblar aquestes peces de manera perfecte als temes de Relax (Perdut, No és massa tard, Blues del diumenge, Si tu vols…) i als clàssics de la banda, aquelles cançons que difícilment poden faltar en el repertori dels Lax: Més que la meva sang, Tinc fam de tu, Miami Beach, La meva terra és el mar i Per una copa, amb què van cloure el concert.

Lloc i dia: Espacio Movistar (Barcelona), 24 d’octubre del 2008