ROCKVIU

Ken Zazpi, L’Auditori-Sala Tete Montoliu (Barcelona), 9 de maig de 2008

Ja vaig fer un tast als directes de Ken Zazpi en la passada edició del Senglar Rock. Però les presses pròpies d’un festival van fer que no parés gaire atenció en ells més enllà del parell o tres de cançons per fer fotos.

Però ahir a la petita de L’Auditori vaig descobrir que aquesta banda de Gernika te un dels directes més bons que he vist en força temps. Estem acostumats a la visió maniquea que els grups bascos o bé són borrokas i canyers o bé pertanyen al club del pop de l’escola donostiarra de La Buena Vida, Le Mans o productes comercials com Duncan Dhu o els La Oreja. Ken Zazpi pertanyen a una tercera via que gairebé ens arriba amb comptagotes: saben rimar la poesia, la sensibilitat i la crítica social (impressionants “Gernikan” i “Irailaren 14A”) amb sons provinents del pop anglosaxó (ja siguin U2 o Coldplay com Editors). En Roger Palà ja ens va fer cinc cèntims en el seu bloc fa uns pocs dies

Si el mercat espanyol ja és hermètic amb qualsevol proposta feta en català, no cal a dir que fer-ho en euskera és una tasca impossible. Un hermetisme absurd i estúpid però real. Per obrir-se nous mercats han cercat una via també arriscada: cantar les seves cançons en català. Els Lax i en Belda els hi han donat un cop de ma i poc a poc va donar els seus fruits. Ahir la sala Tete Montoliu presentava una molt bona entrada, el grup va presentar les cançons en un esforçat català, tot i que en alguna se’ls hi va escapar en euskera i en altres van haver de recòrrer a l’espanyol. I musicalment es van mostrar impecables, contundents i amb un sentit exquisit de la melodia.

…/…
Notes de societat: ahir al concert em vaig trobar a Joan Reig i em va comentar que la crònica que vaig escriure per El Punt sobre seu concert a Besalú la tenen enganxada al seu local d’assaig. Què voleu que us digui, em va fer una il·lusió tremenda.