ROCKVIU

Placebo, Sant Jordi Club (Barcelona), 22 de juny de 2010

La xarxa pot beneficiar a alguns i enviar a l’oblit a altres. En aquest cas Placebo han sortit guanyant ja que han augmentat el seu públic (divers, estrany, ambigu com ells mateixos) just quan treuen el seu disc més fluix, “Battle of the Sun”. El seu pitjor treball però també el més difós per descàrrega directa arribant a un públic nou i molt jove. Un públic que els ha rebut com a clàssics d’una generació perduda, en uns successors vius de la llegenda que s’ha teixit al voltant de Suede (evidentment, pel nou públic David Bowie és una bèstia del pleistocé). Com ja va passar amb Oasis, el grup de Brian Molko han hagut de fer la baixada de popularitat per tornar a primera fila com un nom clàssic i gairebé imprescindible per a una nova generació. Han passat de ser un farciment als festival per convertir-se amb caps de cartell que esgota les entrades i converteix els seus concerts en una celebració irrespirable.

Vaja xapa que us he cascat! Ahir també vam descobrir per què Brian Molko fins ara era més aviat sec a sobre l’escenari i no es dirigia gairebé mai al públic: la seva veu parlada és com la d’un barrufet andrògin. I, a més, sentir cantar “All apologies” amb aquesta veu és, com a mínim, inquietant.

Bé, si heu arribat fins aquí també podeu clickar a “vull llegir la resta de l’article” i donar un cop de ma.

Ja està en marxa la tercera edició
dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!