ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

Això és espectacle

Green Day, Palau Sant Jordi (Barcelona), 1 d’octubre de 2009








Conills de pàsqua ebris ballant “YMCA”, foc, explosions, escopetes llença-samarretes, llençadors de paper higiènic, projeccions, nois convidats a fer stage-driving i noies a cantar, pluja de confetti, foc real, mànegues d’aigua, seguretes prepotents, disfresses, versions, salts i cabrioles… i la música en segon termini.

És curiós que quan més van agradar i millor van estar va ser amb “Basketcase” i “She”, les dues úniques cançons que van tocar senceres sense interrupció ni cap mena d’efectes especials. Els Green Day del segle XXI estan més aprop dels Toy Dolls que dels The Clash.

El set list de Green Day a vull llegir la resta de l’article

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

  1. Totalment d’acord. Si em permets la batalleta, jo he anat veient als Green Day desde la seva segona visita (abans de treure Dookie, a Garatge, seriem uns 80), ja que de la primera (que van fer en el circuit okupa) no m’en vaig assabentar. Per mi son una de les grans bandes de pop canyero dels ultims 20 anys i els seus discos m’encanten. Però ahir només els va faltar el COMO ESTAN USTEDES. Lo de la pirotécnia, una exageració que va fer que la Suzy (i dotzenes de persones més amb cert pànic a les explossions sobtades) marxessin del recinte als 20 minuts de començar el show (havent pagat, per supossat, els 42 euros). El so, HORRIBLE. Fluix i poc definit, m’agradaria saber quin pressupost tenien per les BOMBES constants que casi esfonsen el Sant Jordi. Estic segur que si haguessin dedicat aquests calers a colocar 10,000 W més de potencia tots haguessim gaudit. Jo vaig sortir del concert amb la sensació d’haver anat a un circ de tercera. 
    Demencial el rotllo de destrossar el 90% del repertori a base de “I said EEEEEEEEOOOOOOOOOOOO’s!” En la seva ultima visita a Badalona també va haver molt d’això, inclús algun petard, però comparat amb lo d’ahir, un concert que recordava com fluixet adquiría puntuació de memorable.
    Pujar gent del públic  de tant en quant pot quedar simpàtic, però deixar que una noia (amb tota la bona volutant del món, segur) et destrossi una cançó complerta (probablement la favorita de molta gent que tenia ganes de sentir-li cantar al Billy Joe) atorgant-li el rol de cantant solista, em sembla una falta de respecte.

    Lo dit, goodbye arena rock! No torno a pagar per un show de gran format com aquest mai més. Jo busco un altre tipus de coses quan pago per veure un concert, coses que ahir van brillar per la seva (total) absència. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.