A la casa de la bomba (el problema és la edat)
Els Trons, Espai Jove de l’Eixample (Barcelona), 16 de juny de 2009
Ahir hagués estat bé fer un petit viatge en el temps. Però en comptes de trobar-me al casal dels Transformadors a mitjans dels anys 80 estava al L’Espai Jove de l’Eixample i en el segle XXI. Peró la resta tot podria semblar igual: la entrada només 5 eurus en una festa muntada per un fanzine (“La escuela moderna”), un espai ple de fum i cervesa, tres bandes d’aquelles que no surten ni en la tele ni en revistes (Els Trons, Meows i Biscuit); un dels Los Negativos penjant cartells de la seva propera actuació (l’ 11 de juny a La [2]), en Miqui Puig explicant el seus nous projectes i demanant-me fotos, grups venent els seus discs de vinil a la paradeta corresponent i un públic on es mesclaven músics de tota mena (des de badabadocs fins a components de Mazoni, gent dels Rippers amb els seu nou disc “Seeds of the new dawn” sota el braç o un maduixot rebel, entre molts altres) amb el modernisme insubornable de la ciutat. Ah! i el del fanzine Voll-ker fent fotos per allà.
I tanta espectació per a què? Doncs per descobrir si el que s’havia escoltat al MySpace d’Els Trons era real i no un fake d’aquells que còrren per la xarxa. Aquella era la seva segona presentació en viu i es nota que encara els hi queda molt per polir, però desprenen una autenticitat i l’amor pels clàssics ieiés garatgers que no ha de passar desapercebut. Dirigits per la guitarra de dotze cordes de Marc Argenter, El Trons recuperen el so clàssic de grups malauradament perduts en l’oblit que enregistraven en català els seus discos pel segell Concèntric als anys seixanta: Eurogrup, Els Corbs, Els Dracs, Picapedrers, Els Xocs o Els Tres Tambors.
Bon cop de fuzz!
