La primera comunió

JUSTIN BIEBER, Palau Sant Jordi (Barcelona), 16 de març de 2013

No hi ha gaire a discutir sobre Justin Bieber. Ha trobat el sen níxol de mercat i es dedica a explotar-lo fins l’extenuació. Sap que el temps no perdona a ningú i encara pot exprèmer algun any més la seva condició d’adolescent. El millor de tot es que ho fa amb un arma força convincent com és embolcallar el producte amb un espectacle a l’alçada de les circumstàncies. Un potent espectacle destinat a excitar i complaure  les ments més impressionables. I els petards, efectes visuals i lumínics, coreografies i explosions sempre són divertides, tot i haver-se de combinar amb cops de meluc de la criatura, veure’l gratant-se els collons compulsivament i canviant-se de samarreta només per lluir el parell de tatuatges talegueros que porta al pit.

I la música? A qui li importa si l’efecte de tot plegat es principalment excitar les hormones de cossos en creixement? Del repertori que va fer, nomes “Baby” la vaig poder retenir mes de cinc segons, possiblement perquè va ser la darrera en sonar al concert. La resta, material de desfeta amb un us força acurat de l’auto-tune.

Curiositat:  la manifestació multitudinària de pares angoixats amb el mòbil enganxat a l’orella buscant les seves criatures a la sortida del concert mentre tenien els cotxes aparcats en segona o tercera filera. Molts d’ells també feien cara d’alleujement al pensar que per fi s’havia acabat el malson i la tortura dels dies de nervis i histèria que han hagut de patir.

Fotos: xungo, tres cançons des de la taula de so (més allunyada del que és habitual) i a peu de públic.


 

 

Quant a rockviu

Des de l'any 1984 fotografio i escric de tot allò que es mou a sobre d'un escenari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Crònica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La primera comunió

  1. Xavier diu:
    M’acabo de fer fan teu! Quin fart de riure!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*