ROCKVIU

Nacho Campillo, Sot del Migdia (Barcelona), 21 de juny de 1996

Hi ha nits que passen a la història. Algunes per bons motius, d’altres per resultar total i absolutament desastrossas. El que sempre he tingut clar que em vaig equivocar al no comprar la samarreta del festival que no va interessar a ningú (bé, a 89 espectadors): el Non Stop Festival.

Es va anunciar com un festival Non Stop de 34 hores entre els dies 21 i 23 de juny, amb un cartell que no te l’acabaves (de Marc Parrot a Sopa de Cabra, passant per Paul Carrack o David Byrne, ininterrompudament en dos escenaris) i tots els serveis possibles en un festival urbà. El dia abans en una roda de premsa triomfant els organitzadors parlàven de 8.000 entrades anticipades venudes.

El dia del concert vaig arribar amb la moto i em vaig adonar que hi havia més moviment al veí cementiri de Montjuïc que no pas al Sot, on aconsegueixo aparcar sense cap problema a la porta. Fora no hi ha ningú, ni fent botellada a la porta, ni comprant entrades… però la organització sembla que funciona, hi ha gent de seguretat a les portes i sona algun soroll dins del recinte, sembla que Los Rebeldes ja estan tocant. Quan entro em trobo l’inmensa esplanada completament buida, allà no hi ha ni dèu, només un bon grapat de periodistes i unes decenes d’espectadors despistats amb cara de mala llet i d’haver fotut la pota. Fins i tot n’hi ha algún amb cara de incredulitat que porta el sac de dormir a sobre disposat a passar tota una nit de concerts.

Del cartell només va tocar un grup de Sarajevo anomenta Konvoi i Los Rebeldes. Els organitzadors van fer passejar a David Byrne pel recinte, però el fracàs estava més que cantat. Nacho Campillo (exTam Tam Go!) ho va intentar, però ho va deixar còrrer no sense que jo abans li fes alguna foto… allò no hi havia qui ho salvés. Les barres eren plenes de bidons de cervesa que mai s’obririen. En un xiringuito n’hi havia un que llençava decenes de xoriços a les brasses per fer entrepans que ningú es menjaria. Què en farien de tants xoripans?