ROCKVIU

Queen + Paul Rodgers, Palau Sant Jordi (Barcelona), 22 d’octubre de 2008

Quan falta un mes pel segon aniversari de Rockviu hem assolit ja la fita de les 200.000 visites. Dos centenars de milers de persones que han fet click per entrar a aquest bloc, alguns només de passada però també em consta que n’hi ha un bon grapat que en són fidels. Doncs moltes gràcies a tots, moltes gràcies per visitar aquesta col·lecció de retrats d’una obsessió, d’històries viscudes i seguiment diari a la moguda musical del país.

Seguiré amb les mateixes ganes de divertir-me, que, a fi de comptes, és la missió principal d’aquest bloc.

i els Queen? tens el set-list?

Queen + Paul Rodgers van fer la cerimònia de rock and roll d’estadis que tothom esperava. Ja hi podien ficar palla del nou disc en estudi o dels discos en solitari que el que ahir van triomfar van ser els clàssics per deixar-se la gola amb el puny alçat. Fums a dojo, estructures de llum mòbils, moment de llagrimeta amb Freddie Mercury cantant “Bohemian Rapsody” des de la pantalla de vídeo i frases per emmarcar: “estic feliç de tornar a aquest país, a Catalunya!”.

Virtuts però també defectes: un Paul Rodgers que ja no sembla creure-s’ho, llegint totes les lletres del teleprompter i participant en poc més de la meitat del concert. El parell de supervivents de la formació original amb ganes de protagonisme constant: el solo de Roger Taylor mentre li muntaven la bateria era força original en les formes però no en el fons, extremadament llarg i insubstancial; mentre que Brian May intentant fer ell solet el “Barcelona” —sense Montserrat Caballé— dins de gairebé mitja hora de protagonisme en solitari, era de jutjat de guàrdia. Però a fi de comptes l’invent de Queen+Paul Rodgers van escenificar el millor que podria donar la millor banda de versions de Queen.