ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

10a Fira de Música al Carrer de Vila-seca (II)

Publicat el 3 de maig de 2009 per rockviu

Fira de Música al Carrer de Vila-seca, 2 de maig de 2009

EL PETIT DE CAL ERILL

ANNA ROIG I L’OMBRE DE TON CHIEN

ÉLENA


Va ser el seu aniversari, però no hi va haver pastís… seria tot massa dolç, gairebé empalagós.

ELSA BENAQUEL I EL BLUES QUE DIU


Una meravella: mentre fora es començaven a cridar els gols del Barça, a dins L’Oficina aquests aconseguien atrapar a un bon grapat de públic amb el seu particular tribut a Eugenio en clau de blues. Només li va faltar el got amb whisky i el cigarro sempre encés.

U_MÄ


Senzillament magnífics. El millor de la Fira.

SMOKING BAMBINO


Caldrà seguir-li la pista

ANÍMIC


Una merescuda segona posició en el meu rànquing particular. Captivadors.

SOWETO


Els aromes jamaicans…

EL NIÑO DE LA HIPOTECA


Bufff….

ELS AMICS DE LES ARTS


Magnífics, com sempre. Jo vull anar en un tren transiberià!

ELS NENS EUTRÒFICS DE’N PEDRALS


Bona nit i tàpat!

I, tot seguit, la crònica de la Fira a vull llegir la resta de l’article
Crònica publicada a El Punt el dia 3 de maig de 2009

Deu anys portant la música als carrers de Vila-seca

Ni la pluja ni el futbol van perjudicar l’èxit artístic de la Fira de Música al Carrer


3/05/09 02:00


Vila-seca (Tarragonès)

Xavier Mercadé / Enderrock

La
pluja, l’enemic principal dels espectacles de carrer va ser una amenaça
constant la primera jornada de la Fira de Música al Carrer de
Vila-seca, però finalment va tenir compassió i no va aigualir cap dels
espectacles. Una fira que en l’edició d’enguany s’ha estalviat
estrelles consagrades per dedicar-se a descobrir perles entre noms
desconeguts i propostes minoritàries, amb una aposta renovada pel folk
rock, així com la nova cançó d’autor en català.

Entre la cinquantena d’espectacles que s’han presentat en aquesta
edició de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca, per una banda s’ha
pogut constatar l’auge del folk rock amb sons acústics i un cert sentit
naïf de la música, mentre que per l’altra banda els grups que es
dediquen a la fusió i al mestissatge sembla que han caigut en un cercle
repetitiu i sense idees noves. La nova cançó d’autor en català gaudeix
d’un bon estat de salut mentre que les propostes de pop rock cerquen
camins nous per explorar.

La jornada de divendres es va inaugurar amb l’espectacle Càndida memòria
que amb la veu de Rocío Romero va treure del bagul dels records els
cuplets de la compositora olotina Càndida Pérez en un intent
reivindicatiu entre entranyable i carrincló. Poc després, a la plaça de
les Voltes i després d’ensopegar amb una actuació sorpresa del grup La
Pegatina, els mallorquins Tiu intentaven convèncer-nos dels lligams que
hi ha entre la música i la gastronomia.

Més ben parada va sortir
la proposta de Sabina Witt i Juan Pablo Balcázar, que van mesclar jazz
amb literatura passant per la convincent i expressiva veu de Sabina
sobre textos de Cortázar i Goethe. Molt més difícil de definir i
d’assimilar era el concepte de música aquàtica que presentaven els
Selva de Mar a l’escenari de L’Oficina. En canvi sí que va tenir força
la proposta de la nord-americana establerta a Barcelona Amanda Jayne i
la seva banda que tant podia acostar-se a Tom Waits com a Pascal
Comelade, al cabaret berlinès i a la música balcànica.

El
projecte de Ramón Rodríguez (líder dels Madee) en solitari amb el nom
de The New Raemon es va convertir en la proposta més interessant de la
primera jornada d’aquesta fira. Acompanyat amb una banda més que
solvent, Ramón va desgranar les cançons del seu celebrat debut A propósito de Garfunkel i del mini-LP La invasión de los ultracuerpos i fins i tot va avançar alguna nova composició del disc que enregistrarà la tardor que ve.

La
jornada de dissabte sí que va tenir un enemic gairebé impossible de
superar: un Madrid-Barça en aquest final trepidant de lliga és un
obstacle de què qualsevol altra proposta en el mateix horari es
ressenteix. Però en el cas de la Fira al Carrer de Vila-seca els grups
que van coincidir van saber resistir força bé.

Grups com ara Élena, que va presentar les cançons del disc Un cafè, setanta matins, els Naltrus, que jugaven a casa seva, i una curiosa banda de tribut als acudits de l’humorista Eugenio en clau de blues
anomenada Elsa Benaquel i els Blues que Diu, van atrapar la seva porció
de públic que no era davant d’un televisor seguint el partit, mentre
els carrers quedaven buits. Abans, però, El Petit de Cal Eril va
destapar el pot de les essències d’indie-folk naïf i infantil
mentre que Anna Roig i l’Ombra de Ton Chien es van descobrir com una
agradable proposta de pop d’essència francesa. Le Petit Ramon, U_mä,
Els Amics de les Arts i els ritmes jamaicans de Soweto van ser altres
propostes interessants que va oferir la nit de dissabte.

Avui,
diumenge, la fira tancarà la primera dècada d’història amb una
programació basada principalment en la cançó d’autor amb el solsoní
Roger Mas al capdavant presentant Les cançons tel·lúriques
després de l’èxit que va assolir la setmana passada en la presentació a
L’Auditori de Barcelona. També es podrà assaborir la proposta dels
mallorquins Oliva Trencada i les cançons de la lleidatana Meritxell
Gené. L’orquestra de carrer del Camp de Tarragona Bandarra Street
Orkestra posarà punt final a la fira amb un espectacle itinerant pels
carrers de Vila-seca.


Publicat dins de Festivals | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.