Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

24 d'abril de 2009
Sense categoria
0 comentaris

Benet XVI, el Papa que fa anar cap enrera a l’Esglesia

Es deia que és només un Papa “de transició”, per allò de la seva avançada edat, 80 anys, després del llarg papat d’en Joan Pau II, però diria que la seva elecció ha estat nefasta per a l’Església Catòlica, a causa del seu ultraconservadurisme, que fa quedar a l’Església no diré com aquella Inquisició espanyola a la qual en Napoleó Bonaparte va posar com hàbil (i encertada) excusa per a envair l’Espanya (“Aquests monjos fanàtics amb set de sang són els que tenen de debò el poder, a Espanya”, deia l’Emperador), però si segueix així ell i alguns dels seus bisbes en aquest país, acabarà semblant-se’n. Entre ell i en George W. Bush, aquest ja afortunadament fora de combat, políticament parlant, representen una involució a la societat occidental molt alta.


Aquí, els seus equivalents són els Bisbes i Cardenals com en Rouco Varela, i alguns dirigents del PP, encara que per sort no són tant de puritans com els de l’antiga PP de l’oposició al Felipe González, més obstinats a treure d’anècdotes escandaloses que avui dia fan riure. Cadascú/una pot tenir les seves creences, això és legítim, però passa que alguna gent de l’Església ha arribat a creure’s amb dret a imposar d’allò seu a tot el planeta, que fa que quedin a l’altura dels fonamentalistes musulmans, encara que per sort l’Església no posa bombes ni et fa amenaces de mort si no et converteixes a la seva religió. Jo sóc creient, sempre ho he estat, encara que no practiqui, però les meves conviccions personals no coincideixen per res amb el que defensen els fonamentalistes cristians, catòlics o no.

Alguna vegada vaig anar a reunions de grups de cristians, però passa que alguns d’aquests grups eren tan ultraconservadors i amb tant de toc franquista que em feien un mal rotllo, tu. I jo, amb la meva educació mediterrània, europea, catalana i cosmopolita, veure’m enmig d’aquella cosa tan antiquada, tot i que respecto a la gent que hi anava, no era per res del que m’agrada, a mi, així que no vaig tornar mai més. La religió es pot sentir, però no t’ha d’obligar a seguir-la com si fossis un esclau. I menys amb els Bisbes, Cardenals i el Papa actuals, almenys els que més soroll mediàtic fan.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!