Gràcies

El passat cap de setmana a Sallent, un jurat format per Enric Badia, Mn. Climent Forner, Montserrat Altarriba, Salvador Arderiu i Francesc Garriga em va atorgar el XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell per un llibre de poemes que, quan es publiqui d’aquí a un any aproximadament, portarà el mateix títol que aquest blog. Aleshores ja vaig manifestar el meu agraïment a les persones que composaven el jurat, però penso que també n’he de donar les gràcies a tothom qui, conscientment o sense saber-ho, m’ha esperonat a posar damunt el paper la poesia viscuda durant aquests darrers anys.

És per això que ara, mentre el sol dibuixa els contorns del xiprer a un racó d’aquesta tarda lluminosa de setembre, vull aprofitar per donar les gràcies a tothom qui desde fa un any, sigui com sigui, ha anat passant per aquest blog. Gràcies als qui heu fet una parada accidental, als qui hi heu entrat d’una manera esporàdica i als qui ho heu fet amb una certa asiduïtat. Gràcies, sobretot, als qui hi heu deixat la vostra empremta, tant si ho heu fet d’una manera pública (mjesus, F.Xavier Simarro, motte, norge, romanidemata, Martí, mariona, riallamorena,…) com si heu estat comentaristes Anònims (a vegades del tot desconeguts, a vegades ànimes intuïdes,…). Gràcies perquè, sovint, el ressò de la vostra presència m’ha ajudat a fer una altra passa en mig del desert de l’escriptura. És bo saber que hi ha algú a l’altra banda que s’ha interessat en algun moment per descobrir els missatges que suren a la deriva en aquesta mar cibernètica. Gràcies!

Aquesta entrada ha esta publicada en Els contorns del xiprer. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Gràcies

  1. Mariona diu:

    Cada cpo que obro la pagina, el primer cop d’ull, es per als ultims 30 comentaris, amb l’esperança de trobar els contorns del xiprers, com m’agradaria expressar-ma amb la teva facilitat, els teus poemes son com ungot d’aigua per una anima assedegada, la seva tendresa t’enbolcalla.
    Quan estic sensa saber quin camí he de seguir, quan no se cap a on he de anar, tinc el recurs de les teves paraules, expressen uns sentiments que jo no se descriure.
    Amb premi o sense ompliras sempre els mateixos espais buids, tindran el mateix valor.
    Gracies Ricard, no deixis mai el bloc, avisa quan tinguis el llibre apunt.
    Mariona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*