SAMFAINA VALLESANA

En una hora s’ha enllestit el ple de juliol, el segon del mandat. El govern ha procurat portar-hi només els temes imprescindibles per acabar la remodelació del puzle municipal i l’oposició, entre els novells del PP i la disgregació d’ICV-EUiA, només ha estat colpidora des de les intervencions de CiU i l’Entesa per Sabadell.

Un cop aprovada l’acta anterior, autoritzada la denominació de Ciutat de Sabadell pel Certamen bianual de Més Música i fixat el calendari de festes locals pel 2012, es proposen les persones que formaran part del conjunt de les 66 entitats i organismes promoguts o vinculats amb l’Ajuntament. Com es pot comprendre, nominar a qui representarà a la Casa Gran a cada lloc d’aquesta esfera institucional on es decideixen actuacions o propostes polítiques que afectaran a la gestió de la ciutat és, després de fixar l’equip de govern, el dictamen polític més transcendent des de la governança municipal. En conseqüència, de moment, des del públic es fa estranya la no intervenció dels càrrecs electes d’ICV-EUiA i del PP.

La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa, es mostra disconforme perquè els criteris per proposar els representants no s’han modificat. No està justificada, diu, la presència de l’Oriol Civil i el Simon Saura a l’Organisme de Museus, es manté la sobre representació del PSC en el Consell de Solidaritat i Cooperació, i es continua impedint la presència de l’oposició a la Fundació Parc Agrari Miquel Agustí, en el Consorci Parc Central del Vallès i en el Pacte Local per a l’Ocupació.

En Carles Rossinyol, portaveu de CiU, després de ser-li denegada la petició de votar els organismes per separat, evidencia com les disfuncions esmentades es contradiuen amb les declaracions de consens i mà estesa fetes pel Sr. Bustos dies abans. Perquè, afegeix, malgrat algunes representacions estan molt lligades a la gestió municipal i per coherència cal la representació directa del govern, d’altres podrien ser assolides responsablement per l’oposició.

El ponent del PSC, en Juan Carlos Sánchez, eludeix justificar políticament la presència de l’Oriol Civil i del Simon Saura, els defensa com a personatges coneixedores del món associatiu amb capacitat d’aportar criteris. Només faltaria, penso, però amb aquests requisits podríem llistar unes quantes dotzenes de persones. Per què aquestes concretament? El ponent continua i justifica tota la proposta sobre els 66 organismes, amb els dos exemples més extrems. Ni a l’Incasol (Generalitat) ni a la Companyia d’Aigües, argumenta, és propi trobar-hi l’oposició. És evident que fa orelles sordes, no vol o no pot rebatre la línea argumental de CiU. Ja està clar, per ara no es repartirà joc amb l’oposició.

Finalment, amb els vots en contra d’Entesa, CiU, ICV, EUiA i l’abstenció del PP el dictamen s’aprova. El Sr. Bustos ha preferit fer prevaldre globalment la seva proposta política, sense el suport de l’oposició, abans de mostrar mà estesa i cercar-ne el consens, ni que fos parcialment. (Continua)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!