Qui és d’aquí que diu que en aquest ple de gener no hi ha novetats?
I el futur que s’ha obert pel Tallaret? O no és rellevant saber que el Casal Popular El Tallaret de la Creu Alta ha acabat el seu tortuós periple de set anys per l’administració municipal? Finalment, després de l’aprovació del Ple, pot iniciar una nova etapa amb el vistiplau per utilitzar durant disset anys la part nord de l’edifici de Cal Balsach.
Sí, no poseu aquesta cara, set anys! Però… teniu raó, cap entitat que actualment disposi d’un local d’aquestes característiques, cedit per l’Ajuntament, ha passat per un tràngol d’aquest tipus. Primer les traves del govern Bustos i després l’oposició fèrria de qui era portaveu del PSC, Josep Ayuso (l’home sense paraula), qui no va dubtar en posar una denúncia judicial al tinent d’alcalde Maties Serracant i als tècnics municipals.
Tot plegat, amb els pals a les rodes per part de Ciutadans que amb l’excusa de no haver-hi reglament, votaven en contra. Així feien pagar a un col·lectiu d’entitats la seva guerra contra el govern de transformació amb l’excusa de no estar regulat. Sí, excusa, perquè avui el buit legal persisteix, però ara la guerra és una altra o millor dit no els hi cal guerra, i en aquest ple s’han abstingut.
Abstenció també protagonitzada per Junts per Sabadell amb l’argument que disset anys són excessius. Un argument fluix per una decisió d’aquesta transcendència que culmina després de set anys, més si es valora la inversió de 225.000€ que hi farà el col·lectiu creualtenc. Només cal una ullada a les concessions vigents d’altres entitats i comparar les inversions compromeses amb els anys de concessió.
Com es pot comprendre el retard en la concessió no el justifica la burocràcia com ha dit la regidora del PSC, Maria del Mar Molina, quan ha insistit que el govern actual ha fet tot l’acompanyament possible a l’entitat per arribar aquí. Ho ha dit dues vegades, com si volgués dir-nos que l’equip actual del PSC no és el del Bustos ni l’Ayuso, però per reblar la diferència li ha faltat l’autocrítica que li ha demanat l’Eva Grau del Talleret durant la seva intervenció inicial.
La segona novetat: per primera vegada en el Ple s’ha parlat de les comunitats energètiques. Sorprenentment, però, no ha estat de la mà de la regidora responsable de la Transició Energètica, que ni tan sols ha intervingut, sinó arran d’una moció de Junts per Sabadell on la seva portaveu, Lourdes Ciuró, ha proposat fer un pas més (podria ser un pas de gegant) en la transició elèctrica a Sabadell a traves de les comunitats energètiques.
Per estendre més la utilització de les instal·lacions fotovoltaiques, la Comunitat Europea impulsa les anomenades Comunitats Energètiques, des de les quals un grup de famílies situades fins a 500 metres de distància d’una instal·lació es poden organitzar per ser productores d’electricitat fotovoltaica a compensar del propi consum elèctric.
Per unanimitat s’ha aprovat impulsar a nivell de ciutat aquesta innovadora modalitat, i començar el camí amb les peticions de Junts per Sabadell, on s’inclou fer un inventari de les teulades municipals aptes per a ser cedides, i revisar les ordenances per incentivar la realització de les esmentades comunitats.
La proposta ha estat acompanyada d’un afegit de la Crida per Sabadell perquè les ordenances incentivin també les instal·lacions fotovoltaiques col·lectives, de forma similar a les compensacions de l’IBI que reben actualment les instal·lacions de caràcter unifamiliar.
Per unanimitat, doncs, Sabadell ha posat les primeres pedres per situar-se com una de les ciutats capdavanteres en l’impuls de les comunitats energètiques, tal com ho va ser quan va adequar les ordenances per estimular les instal·lacions unifamiliars.
La tercera novetat només era desitjada per la Crida i ERC, tal com s’ha comprovat a la votació final. El debat l’ha propiciat la moció presentada per la Crida per Sabadell on es demana una cosa tan senzilla com: Que els Serveis jurídics de l’Ajuntament de Sabadell estudiïn i efectuïn la forma més adequada per reclamar a l’Estat Espanyol el retorn de la plena titularitat dels terrenys de l’aeroport.
Ja comença a ser hora que algú vetlli perquè es compleixin els acords que l’any 1932 se subscriviren entre el Ministerio de la Guerra i l’Ajuntament, on la cessió dels terrenys i totes les obres que costejà l’Ajuntament es condiciona a la permanència de l’aviació militar, mantenint-hi un destacament o esquadra.
“Dado caso de abandono del Aeródromo por parte del Servicio de Aviación Militar, el Ayuntamiento de Sabadell podrá tomar posesión del campo y de los edificios allí construidos abonando al Estado el valor de los mismos en ese momento. Caso de convenir al Estado dedicar el campo a distintos servicios podrá hacerlo abonando a el Ayuntamiento el valor en ese momento del campo.”
Com se sap l’Estat ha mantingut pendents dos deutes històrics amb la ciutat de Sabadell: la reversió dels terrenys que ocupen la Caserna de la Guardia Civil i l’Aeroport. Resolt el primer cas sembla adient reprendre el camí per aconseguir el retorn d’allò que ens pertany, la titularitat dels terrenys de l’Aeroport o cas contrari que se’ns comprin.
A pesar que la regidora l’Anna Lara de la Crida per Sabadell, s’ha esforçat en destacar que la moció només pretén conèixer el possible camí per reclamar la titularitat patrimonial per la ciutat, sense qüestionar de cap manera l’activitat actual de l’Aeroport ni la seva vàlua com a infraestructura de futur, el debat s’ha esbiaixat cap a l’imaginari quimèric de les conseqüències d’eliminar l’aeroport i els costos de recuperació de les mans d’AENA.
El PSC discrepa en l’oportunitat d’estudiar ara aquest tema. Així ho ha explicitat la regidora Maria del Mar Molina quan ha manifestat que tenien altres prioritats, que no és el moment. És la seva decisió política, no cal argumentar res més, però s’ha afeblit quan ha afegit la pregunta recurrent del PSC, la que llancen quan se senten despullats, incapaços de sostenir amb la cara alta la seva posició política: per què no ho van fer vostès durant el seu mandat?
Però el més pobre ha estat el paper del regidor de Ciutadans argumentant en la seva exposició (com si fos cosa d’eixelebrats) que a pesar de ser de Sabadell mai havia sentit aquesta reivindicació. Només ERC ha reconegut la simplicitat de la proposta, “és de mínims, quasi una declaració d’intencions”, ha dit la seva regidora Glòria Llobet.
L’Anna Lara, al tancar el debat, es lamenta que se suposin tantes coses. No es demana obrir un expedient, diu, sinó voluntat política per continuar regularitzant i posant ordre a la ciutat, i afegeix: No han sentit a parlar mai de l’aeroport? Doncs ben segur que ho faran a partir d’ara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!