La primera intenció era titular aquest apunt com “El gran engany”. Després m’he desdit. A banda de semblar una còpia literal de la famosa novel·la de Dan Brown, m’he adonat que els fets, de per si greus, ho són més per la quantitat que no per la qualitat.
Ara ja no hi ha cap dubte, els dirigents d’ICV i EUiA van enganyar a la ciutat en presentar-se com a coalició electoral a les passades municipals, van fer veure que eren sòlids com a candidatura de govern, quan les dues organitzacions sabien que les seves relacions no passaven pels millors moments. Engany, perquè s’espera dels polítics propostes fetes des del rigor i la serietat requerida quan l’objectiu és portar les regnes de la ciutat. La ciutadania estava lluny d’imaginar-se l’emmascarament d’un conflicte a nivell de ruptura. En rigor, si hi havia diferències tan abismals, el correcte era que cadascú es presentés per separat i no s’omplissin la boca del tòpic de la unitat de l’esquerra.
Si estaven a les portes d’una trencadissa, per què els dirigents d’ICV i EUiA van planificar, acceptar i realitzar una campanya on el fil conductor subliminal era presentar-se com el retorn dels governs Farrés? “Que torni el bon govern”, recordeu? Ja era discutible la utilització d’una imatge de ciutat, com l’escultura dedicada a qui va ser-ne alcalde durant vint anys, però basar l’estratègia electoral referint-se als seus governs d’unitat i alhora, des de les dues formacions, tapar amb les esquenes un sisme d’aquesta magnitud, és un escarni al Farrés i un segon engany a la ciutadania. Al Ple de Constitució del nou govern ja va cridar l’atenció que la coalició ICV-EUiA no es postulés per l’alcaldia després de centrar la campanya en un missatge de govern. Com es podia entendre? Això era trair, d’entrada, la motivació per la qual una part de la ciutadania els va votar. Ara, sense el mínim respecte pels seus electors, veiem com d’ICV i EUiA es llencen els plats pel cap, amb les típiques desqualificacions d’uns contra els altres, just al primer Ple de l’endemà de les eleccions. Penós, deplorable, indignant. Com a ciutadà amb consciència política em fa vergonya, tot i no ser votant d’aquesta coalició.
On són els dirigents polítics d’aquestes organitzacions? No. No ens torneu a enganyar amb uns comunicats orgànics, sense noms de responsables, on us limiteu a lamentar els fets. No són lamentacions el que ens heu d’oferir, sinó mostrar-nos com assumiu els errors. Vosaltres, els dirigents de les dues organitzacions polítiques, sou els responsables d’uns fets que a més de perjudicar-vos, són nefastos per al conjunt de l’activitat política de la ciutat perquè ampliaran la desafecció vers aquesta “noble activitat” i faran augmentar el vot en blanc.
Com podeu observar, en cap moment m’he referit als càrrecs electes de les dues formacions. No m’interessen, només són els caps visibles d’unes sigles polítiques i per tant susceptibles de fer-ne llenya amb facilitat. No ens feu trampa altra vegada al reduir la cascada de responsabilitats a una picabaralla infantil de les caps de llista. Són els responsables de les dues organitzacions, els quals han permès tota aquesta tongada d’enganys, qui han de donar la cara i assumir les responsabilitats polítiques que els hi pertoquen. Cas contrari, tal com defineix l’Enciclopèdia Catalana, estem davant d’organitzacions ful dirigides per farsants. (Continua)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Excel·lent anàlisi com totes les teves.
Comparteixo la indignació pel que és un engany. Jo afegiria que potser ha incidit en aquesta crisi l’imminent divorci entre ICV i EUiA per la irrupció d’EQUO. Però potser és esperar massa dels dirigents locals d’ICV i EUiA..
En tot cas, aquesta separació no es pot fer a costa de defraudar els electors de la candidatura ICV-EUiA ni la normativa vigent sobre grups municipals.
P.D. Quants electors haguessin votat l’Entesa d’haver conegut la ruptura que s’estava forjant.
Ho has sintetitzat molt bé.
Només tinc un petit suggeriment.
Recordo vagament el video de campanya de la coalició on una Carme Garcia, ens deia quelcom semblant a “…vull ser la vostra alcaldesa…”.
Doncs si la cap de llista de la coalició hagués exercit la responsabilitat de governar (cas que hagués pogut), també ha d’exercir la responsabilitat de desfer l’engany.
Per aquest motiu considero que sí que ens hi hem de referir -sense cap mena de dubte- quan analitzem els fets passats.