SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

10 de maig de 2012
05 Miscel·lània
0 comentaris

SI PASSEGEU PER LONDRES

No us enganyeu, encara que no sigui una ciutat excessivament assolellada està carregada d’història i això ja és suficient perquè compti amb gairebé un centenar de rellotges de sol situats a diferents indrets. La singularitat de la majoria d’ells justifica fer una visita a la ciutat per seguir el que podríem anomenar “la ruta dels rellotges”. Tanmateix aquests aparells estàtics sobre els quals es desplaça l’ombra del seu gnòmon no entren en els programes turístics, fins i tot la seva presència sembla expressament esquivada perquè no surtin a les fotografies de promoció local.

Aquest és el cas del rellotge de sol equatorial situat a l’esquerra del Tàmesi, a prop del Tower Bridge, just a l’entrada de l’històric embarcament de St. Katherine Docks. El seu volum, quasi 4 metres de diàmetre, fa impossible passar-hi pel costat i no adonar-te’n de la seva presència. Doncs bé, no ha merescut cap referència a la moderna i propagandística pàgina web de l’esmentat espai comercial. 

 

És un model de rellotge de sol senzill de realitzar. Com es pot observar les línies horàries són vint-i-quatre divisions exactes fetes sobre una superfície circular. El gnòmon està inclinat segons la latitud del lloc, apunta a l’estrella polar, i alhora és perpendicular al disc horari.

 

A banda de la grandària, la singularitat d’aquest rellotge la dóna el disseny. Fet per l’escultora Wendy Taylor l’any 1973, emfatitza la simplicitat del seu funcionament facilitant-nos només una informació a base de línies i punts incrustats damunt d’una superfície llisa que contrasta amb les rústegues cadenes que li fan de suport.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!