SAMFAINA VALLESANA

Resoldre les al·legacions per aprovar definitivament el Pressupost General pel 2012 no ha significat cap novetat política que no hàgim comentat en els apunts anteriors sobre les ordenances o la plantilla. El PSC insisteix en la seva incomprensible política de pactar amb el PP abans que explorar acords amb la resta de grups de l’oposició i l’oposició s’escarrassa en demostrar que els acords que se’n deriven són nefastos per a la ciutat.

La Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, insisteix en l’error d’aprovar el pressupost quan encara el govern central no ha concretat els increments que imposarà. De moment, diu, les famílies ja han de pagar un 4% més i ara caldrà afegir-hi la pujada del IRPF i de l’IBI. La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, torna a felicitat el PP per la seva influència en el govern de la ciutat i remarca que el PSC no té cap justificació, més enllà del seu propi interès, de mantenir aquest pacte perquè l’oposició sempre ha mostrat un comportament raonable i ells mateixos s’han ofert per aconseguir acords. Des d’EUiA, la Marisol Martínez, es queixa del silenci del govern davant de les seves propostes i lamenta que el PSC estigui més còmode amb polítiques de dreta. L’Esteban Gesa, portaveu del PP, fa una exposició dels criteris i objectius que persegueix el pressupost (un refós dels mateixos arguments emprats en el seu moment pel ponent Ramon Burgués) on remarca que el seu grup està plenament d’acord amb la proposta. El portaveu de CiU insisteix en la persistència d’un pacte a la basca (PSC-PP) a Sabadell, fet que motiva la primera intervenció del Sr.Bustos per remarcar la incongruència de CiU amb aquest comentari quan ells governen a la Diputació amb el PP.

Tant s’ha dit de la política dretana del govern que abans de la votació el Sr.Bustos intervé i declara o justifica que està molt còmode en el PSC. “…alguns ens sentim molt orgullosos de formar part d’un projecte socialista, socialdemòcrata, m’és igual…Des que tinc setze anys no he deixat de ser com sóc, ni pensar com penso, i és evident que no estic ancorat en el passat” Ningú li pot discutir com pensava als setze anys però això no vol dir, com sembla, que en aquesta edat ja estigués a la corrent socialista…

Continua, però, durant set minuts interminables amb una enrevessada intervenció explicant els canvis del segle XXI, la sorpresa dels problemes actuals, la comoditat de parlar d’utopia, l’orgull de ser del PSC, l’elecció política que fa cadascú, les contradiccions polítiques del cap de l’Estat i de la Generalitat, de com prioritza polítiques socials, la renúncia per arribar a acords, assegura que no s’està justificant (Ah!), de les coses fetes sense suport però positives per a la ciutat, del suport que dóna a la Generalitat a banda del seu partit, de demanar reunions amb els ministres, etc.

Sense valorar el conjunt de les afirmacions o la praxis manifestada, penso que aquest tipus d’intervencions i la vehemència que hi posa manifesta la frustració del Sr. Bustos de no disposar d’un lloc on exposar les seves reflexions, els seus punts de vista. Amb improvisació i en el mig d’un Ple no és precisament la forma adient ni el lloc més adequat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!