SAMFAINA VALLESANA

L’obra escrita al 1836, o sigui amb tots els atributs de l’època victoriana entre els quals la relació home-dona i la càrrega romàntica, és una sàtira a la filantropia des d’un personatge, Samuel Pickwick, jubilat i amb diners, que decideix amb tres amics fer un viatge per observar a la societat humana. El protagonista va de quixot i sempre en surt esquilat. Un segon personatge és el criat, en Sam Weller, des d’ell s’introdueixen una diversitat de registres lingüístics i una visió de les classes humils de l’època. De fet és qui manté la part còmica de la narració, però sense perdre la sensibilitat humana.

L’autor juga constantment amb el lector, que se sent partícip moltes vegades des de la seva condició de lector. A banda dels seus valors literaris, és un retrat de la societat victoriana i un compendi dels costums de l’època on hi tenen un paper: els elements de transport i la seva organització a l’entorn dels hostals; el sistema judicial i el funcionament de les presons; els diaris locals, etc.  

Com a exemple adjunto un fragment sobre com s’organitzava la promoció d’un candidat en una campanya electoral, pel que sembla no gaire diferent dels moments actuals:

És una conversa entre l’honorable Samuel Slumkey, de Slumkey Hall, un dels candidats a la representació del districte d’Eatanswill, a la Cambra dels Comuns del Parlament del Reialme Unit i el seu agent el senyor Perker:

—Tot està a punt? —digué l’honorable Samuel Slumkey al senyor Perker.

—Tot, benvolgut senyor —respongué l’homenet.

—Res de passat per alt, goso esperar? —digué l’honorable Samuel Slumkey.

—No hi ha res més a fer, benvolgut, senyor, absolutament res. Hi ha vint homes rentats a la porta del carrer, perquè els estrenyeu la mà, i sis criatures a braç perquè els deu un copet al cap i demaneu quants d’anys tenen. Sobretot, molta d’atenció als infants, benvolgut senyor; sempre ha fet un gran efecte, aquesta mena de cosa.

—Ho tindré en compte —va dir l’honorable Samuel Slumkey.

—I potser, benvolgut senyor —digué el caut homenet, —potser si poguéssiu —no vull pas dir que sigui indispensable, —però si poguéssiu combinar de besar-ne un, es produiria una gran impressió en la multitud.

—L’efecte no seria igual si el que proposa la meva candidatura o bé qui el secunda se n’encarreguessin? —digué l’honorable Samuel Slumkey.

—Oh, em temo que no —respongué l’agent; —si ho féssiu vós mateix penso, benvolgut senyor, que us faria molt popular.

—Molt bé —digué l’honorable Samuel Slumkey amb aire resignat, —aleshores caldrà fer-ho; no hi ha més remei.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!