SAMFAINA VALLESANA

BARRIS DEL SABADELL CONEGUT
Aquesta és l’última sortida programada dins d’ “El Sabadell que volem”. Serà també la de major extensió territorial perquè el recorregut per Can Rull, Merinals i Cifuentes també inclou el barri de Can Llong, el més nou de Sabadell, i el futur barri de Can Gambús. El Centre Cívic de Can Rull és el lloc de trobada per conèixer la informació bàsica de la zona que se’ns ha proposat recórrer. També és el lloc on l’Entesa va iniciar la campanya dels ascensors, que tants bons fruits ha donat. Per alguns és la primera vegada que entren a l’equipament socio-cultural i es fa inevitable la seva comparació amb els visitats a les anteriors sortides. Tens la sensació d’estar dins d’un gran edifici poc aprofitat, diuen, així com el centre cívic de la Creu de Barberà et fa sentir la pressió d’un petit espai atapeït d’activitats i el de Sant Oleguer el vertigen d’una programació que t’arrossega com una riuada, aquí perceps la vacuïtat del gran espai omplert amb quelcom per no restar buit.

En una de les aules comença puntualment la sessió informativa. Se’ns explica que Can Rull té els seus orígens en la ciutat jardí que el 1924 es va projectar a l’entorn de la masia actual. El projecte, ja iniciat, no va reeixir i als anys cinquanta va ser l’assentament d’una part dels immigrants que la ciutat va rebre. Les barraques inicials i les cases d’autoconstrucció, en condicions precàries, van conformar el barri de Can Rull i per extensió el barri de Cifuentes. Can Rull conserva tres elements històrics: la masia, la font i l’Escola Unitària feta durant la segona república i recentment incorporada al Pla de Protecció del Patrimoni a proposta de l’Entesa.

Al barri dels Merinals ja se li coneix  un petit nucli de cases baixes l’any 1945, però fa el seu creixement a partir dels anys cinquanta amb l’execució del polígon d’Arraona (1467 habitatges) construït per pal·liar les mancances de l’època. Inicialment aquesta promoció estava sola al mig dels camps de conreu; el seu gratacels de quinze pisos (avui encara és el bloc d’habitatges més alt de la ciutat) era visible des de diferents indrets de Sabadell.  Posteriorment diverses promocions públiques i privades han anar eixamplant el nucli urbà fins annexar-lo  amb els barris de Can Rull i de Can Feu.

Els orígens de Can Llong són més recents. La Generalitat i l’Ajuntament l’any 1994 compraren els terrenys a l’entorn de la masia del mateix nom i s’inicià progressivament  la construcció de 3.000 habitatges fets amb promoció pública, privada i en règim de cooperativa.  Tan flamant i nou és el barri que està faltat dels equipaments bàsics escolars i sanitaris. Fins ara a Can Llong se’l coneixia per acollir les modernes instal·lacions del Club Natació de Sabadell.

Respecte la població, les dades disponibles no estan concretades als barris sobre els quals s’està parlant perquè estan segregades per districte i agrupades segons el conjunt de barris. Però sabem que les 38.112 persones que viuen al districte quart el 45% estan entre Can Rull i Cifuentes, mentre que Can Llong i Berardo  només acullen un 20% de la població.  Alhora, els Merinals i Can Feu inclouen el 50% del districte cinquè, o sigui 9.402 persones.

Les mateixes limitacions tècniques impedeixen fer-nos una imatge exhaustiva del perfil de la població resident però constatem com entre Can Llong, Berardo i Castellarnau s’hi troba el conjunt de població més jove de Sabadell, perquè només un 4% són majors de 65 anys, un 85% té menys de 50 anys i un 23% està per sota dels 15 anys. A nivell de ciutat els menors de 15 anys són el 16% i els majors de 65 anys agrupen el 17%.

Pel que fa a l’antic barri de Can Rull, passa tot el contrari. Les seves dades mostren una població envellida perquè els majors de 65 anys representen el 15% de la població, similar a la resta de la ciutat. A banda, amb un 14% es fa significativa la presència de persones vingudes d’altres països a Merinals-Can Feu i Can Rull-Cifuentes, situats un punt per sobre de la mitja de la ciutat.

Sobre les opinions del veïnatge de Can Rull, Cifuentes, els Merinals i Can Llong cal destacar-ne la seva satisfacció per trobar-se en barris ben comunicats i amb suficients espais verds. Jo afegiria que en aquest sentit són barris privilegiats, recordem que el primer encercla un bon tros del Parc de Catalunya i els altres tres limiten amb el que queda del parc agrari. A més, Can Llong també compta amb el bosc de Castellarnau.

Des de Can Rull i Cifuentes manifestaven el seu malestar per les dificultats de mobilitat dins del mateix barri: excessives escales, voreres estretes i algunes en mal estat. La queixa a destacar de Cifuentes era que la majoria de serveis són fora del barri i les cases d’autoconstrucció són molt envellides. Dels Merinals en subratllaven la problemàtica per la concentració de població forana, mentre que des de Can Llong les queixes més rellevants eren l’incorrecte funcionament d’alguns trams de la recollida pneumàtica i els efectes de la crisis amb les hipoteques impagades i els conflictes greus que se’n deriven.

Finalitzada la sessió informativa ens apressem a iniciar la passejada, encara que estem complint l’horari previst, tothom és conscient que la ruta d’avui és de gran abast. A la sortida del Centre Cívic ens encaminem cap el paratge més emblemàtic d’aquest indret, la font de Can Rull. Encara refresca, així que procurem esquivar les zones ombrívoles i cercar la confortabilitat de la banda assolellada mentre baixem al pla de la font. Qui és la primera vegada que visita l’indret es queda bocabadat en descobrir, abans d’arribar al fons de la clotada, l’esplanada envoltada pels vells plataners. Un cop al costat de la font, si fas una volta sobre tu mateix, més enllà dels troncs i brancam d’aquests guardians permanents, només aconsegueixes veure els marges i terraplens enjardinats que circumval·len la zona. El verd t’envaeix, han desaparegut els majestuosos blocs de pisos i el soroll del trànsit s’ha substituït pel remor del fullatge mogut a glops per la brisa.

Mentre remuntem per la part oposada, a mig camí, entre el canal de l’arbrat veiem per damunt nostre l’edifici auster i solitari de l’observatori astronòmic situat al punt més extrem i alt de la Serra d’en Cameró al Parc de Catalunya. Pel carrer de Goethe sortim directament a la façana sud de la masia de Can Rull, davant els dos espectaculars cactus “Cereus”  els braços dels quals, com si fossin calamars gegants, arriben a la cornisa de teulada. Observem com la façana principal de la masia està travessada per esquerdes, algunes comencen al vèrtex de les dues vessants de la teulada, tot plegat clama no retardar gaire la seva restauració. En l’annexa de la banda nord de l’edifici s’hi troba la seu de l’Agrupació de San Sebastián de los Ballesteros i de la mà dels representants de l’entitat en visitem les instal·lacions així com el pati d’estil cordovès.

Després d’un recorregut per l’avinguda de Lluís Companys per tal d’observar com s’han tractat els espais lliures entre les diferents modalitats dels blocs de pisos, i la zona d’aparcament i lleure de la via Alexandra els organitzadors ens distribueixen en vehicles i ens citem a la rotonda de la ronda d’Europa amb l’avinguda d’Estrasburg,  al costat de la masia que ha donat nom al barri de Can Llong.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!