Cerdanyola és un poble excepcional del Vallès Occidental, talment aïllat dels afers del país. Desconeixen els efectes de l’aclaparadora crisi, tothom treballa i té una bona expectativa de feina. En una paraula, la gent va rumbosa i cal atendre poquíssimes necessitats socials. La disponibilitat econòmica que manifesta el pressupost de l’Ajuntament és l’enveja dels municipis de la rodalia, perquè ja fa temps es va lliurar de la feixuga càrrega del Pla de sanejament.
No cal residir a Cerdanyola per deduir la falsedat de tot el que s’ha dit en el paràgraf anterior. Què motiva, doncs, un redactat d’aquest tipus? Senzillament, reflectir l’opinió que es formaria qualsevol persona forana en observar com s’administren els minsos recursos del govern municipal. L’última despesa a la vista prou significativa: La sisena edició de la Nit del Comerç i la Restauració.
Aquesta és una lloable activitat que es condueix des de la Regidoria de Desenvolupament Econòmic Local cada any. Es tracta d’una trobada del comerç i la restauració cerdanyolenca que, a més de propiciar un retrobament de tot el col·lectiu, alhora esperona al sector amb un reconeixement a l’esforç i a la constància de les persones que gestionen els establiments. La finalitat és molt correcta, tanmateix, el format en que s’ha realitzat enguany és deplorable donades les circumstàncies actuals.
No és admissible, dins de la penúria econòmica que està patint l’ajuntament, que es dediquin recursos econòmics a un format carregat de despesa supèrflua. No és admissible que, amb la crisi econòmica que està patint la ciutadania, es dediquin els diners de tots a la realització d’un sopar que com a tal aporta ben poc a la població. No és admissible que mentre es retalla el sou a tot el personal de l’administració en nom de l’austeritat, es dediquin uns diners només a envoltar de “glamour” a la tinenta d’alcalde de CiU.
L’any passat l’Antoni Morral, aleshores alcalde, quan els efectes de la crisis ja començaven a ser punyents, de comú acord amb la Federació de Comerciants i de Restauradors, va emprendre un format més modest que permetia la trobada i el reconeixement a la feina feta, però dins d’uns límits raonables per la conjuntura i les arques municipals. Evidentment era un format millorable en edicions posteriors. Però retornar en aquests moments, sense més, als espectacles anteriors és una falta de sensibilitat i un escarni a la població i als treballadors i treballadores de l’Ajuntament. Fins i tot, un comportament lluny del discurs de contenció i moderació que pregona el futur president de la Generalitat de Catalunya.
A banda, no s’entén la permissivitat d’actuacions d’aquest tipus per part de l’actual alcaldessa. Si una cosa té ella, a diferència de l’Antoni Morral, és més possibilitat de lligar curt a CiU, perquè una segona moció de censura reglamentàriament no és possible. Si això passa avui, què veurem en la proximitat de les eleccions municipals?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies pel rigor que poses en els teus anàlisis. Una abraçada. Rafa
Ostras Sebastià, me parece impecable. Desde la primera a la última palabra, la estructura y el relato.