SAMFAINA VALLESANA
Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera
La presència del majestuós cercle de pedres de Stonehenge ens hauria de permetre extreure conclusions sobre el temps antic, encara que només fossin raonaments filosòfics com els del Comte de Vonley davant de les ruïnes de Palmira, però els més erudits experts ni tan sols han estat capaços de definir la seva finalitat. Quin era l’ús concret d’aquest recinte circular situat a la planura de Salisbury a 100 km de Londres?
En allò que sí estan d’acord, amb l’ajuda del carboni-14, és en l’època aproximada que es deixaren palplantades les moles de 4,4 metres d’alçada: 2500 anys abans de la nostra era, o sigui contemporànies de les piràmides egípcies.
Una altra característica indiscutible del conjunt és la col·locació circular de les pedres segons els moviments del Sol i de la Lluna. L’alineació de les quals fixa el lloc, la visual, per on surt i es pon el Sol i la Lluna en els solsticis d’estiu i de l’hivern. Millor dit, per on sortien i es ponien ara fa aproximadament 4500 anys, perquè els astres s’han desplaçat en el transcurs dels segles.
Malgrat avui queden en peu pocs trílits del conjunt inicial, no per això la visió del grup deixa de mostrar-se, imponent i solemne. Qualitats que et colpegen més quan t’adones de la seva solitud al mig de l’enorme esplanada de conreus. Per això no es fa estrany que la pagesia de la zona encara consideri el lloc com una zona d’irradiació màgica, d’efectes positius.
Què ha vist Stonehenge? Què podria explicar-nos aquest monument megalític? Què conté implícitament? Tot. Tota la història d’occident: les guerres, les religions, els flagels, l’evolució científica, tecnològica i social,… les nostres grandeses i les nostres misèries. Personalment contemplar Stonehenge m’ha fet la mateixa sensació, la mateixa esgarrifança, sentida en mirar la fotografia de la Terra feta des d’un dels anells de Saturn, per la nau espacial Cassini-Juygens l’any 2004, on el nostre planeta era un punt blanc, insignificant, sobre el fons de l’univers. Però un punt portador de tota la història de la humanitat. (Continua)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa uns mesos el C33 va emetre un documental de la BBC en el que explicaven les darrers troballes sobre el tema. L’enllaç a C33 no el trobo, però el de la BBC és aquest:
http://news.bbc.co.uk/2/hi/7625145.stm
Tot indica que era un centre de sanació, que no era el solstici d’estiu sinó el d’hivern el que s’observava i d’altres coses. Una d’interessant és la tomba de l’arquer, les restes del qual demostren que era originari dels Alps, més o menys benestant i amb malalties importants; a més, el seu enterrament coincideix amb l’erecció de les pedres blaves. Però en el documental explicaven d’altres coses, descobertes arran d’excavacions recents.
El misteri absolut sobre Stonehenge queda una mica desvelat, però el que se’n dedueix és encara més impressionant. Vaja, que un paio dels Alps anés a guarir-se a les illes britàniques fa 4.500 anys a mi m’ho sembla! I la resta de coses que explicaven, també.
Que què ha vist Stonehenge? El que ha vist i el que veurà. A mi em va inspirar un petit assaig sobre arquitectura sostenible que vaig fer en el segon curs d’humanitats a la UOC el 1998 i encara és a internet, tot i que molts enllaços ja no deuen ser vàlids. Hi ha un apartat sobre com ha de ser l’arquitectura del segle XXI on hi ha unes ponències prou interessants. Aquest és l’enllaç:
http://idd00x69.eresmas.net/uoc/arquitectura_sostenible/index.htm
El 2000 vam visitar-lo en una excursió des de Londres fins a Bath.
M’agrada molt el teu enfocament