SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

10 d'octubre de 2011
0 comentaris

LA CASA MUSEU DE WILLIAM HERSHEL

(Anterior)
Després de Stonehenge, abans de retornar cap a Londres, ens arribarem a la singular ciutat de Bath. L’objectiu no era conèixer les molt anomenades termes romanes, ni cap dels seus famosos museus d’art o ceràmica. Allò que ens havíem proposat visitar no és habitual en els catàlegs de les agències de viatge: la Casa Museu de Willian Hershel, lloc des d’on aquest reconegut astrònom l’any 1781 va descobrir el planeta Urà.

El museu és l’únic dedicat a l’astronomia a la Gran Bretanya i una de les poques cases d’estil georgià que és possible visitar. L’habitatge, però, no té res a veure amb els edificis senyorials del mateix estil presents en el paisatge urbà d’aquesta impressionant ciutat Patrimoni de la Humanitat. És una casa modesta, estreta, amb soterrani, planta baixa i dos pisos, on hi vivia amb la seva germana Caroline, que també va acabar sent una anomenada astrònoma.

A l’interior la decoració manté l’estil de l’època, principalment en el soterrani, amb la cuina de l’habitatge, la bodega i el taller on fabricava les peces dels telescopis. Tota la superfície del terra encara manté les lloses de pedra. Des d’aquí s’accedeix a l’estret jardí on es realitzaven les observacions i va ser descobert el setè planeta del sistema solar.

A la planta baixa hi ha la sala menjador i la sala de recepció amb una reproducció del telescopi que utilitzava (160 mm). Crida l’atenció el seu disseny sense accionament mecànic, el desplaçament del tub s’aconsegueix per un sistema de cordes i politges les quals poden ser mogudes des d’unes manetes a l’abast de l’observador. En Hershel era músic, s’interessà per l’astronomia als 35 anys. Per això al pis superior, equipat amb un escalfapanxes, hi ha una petita mostra dels instruments de música en què s’havia especialitzat. En conjunt la distribució dels espais, molt aprofitada, dóna a entendre les limitacions en què Hershel feia els seus telescopis i realitzava les investigacions astronòmiques.

En aquella època la majoria de telescopis eren de refracció, o sigui, fets de lents, com una ullera de llarga vista. El mèrit de Hershel és adonar-se de les possibilitats dels telescopis reflectors on l’observador mira el firmament sobre un mirall còncau de forma parabòlica. Així s’eliminen les aberracions produïdes per les lents i s’obté més lluminositat per observar cossos difuminats. Alhora el telescopi pot reduir considerablement les seves dimensions.

Seduït per l’astronomia i amb una gran habilitat per les manualitats en poc temps va aprendre a calcular i a fer els millors miralls de l’època. Elaborar un mirall és una feina manual feixuga perquè la concavitat parabòlica s’obté a base de dies de fer fregar dos discos de vidre entre els quals s’hi ha dipositat pols d’esmeril. Durant la seva vida va arribar a construir més de 400 telescopis, així no és d’estranyar que es fes construir un enginy mecànic per a facilitar el fregadís dels primers dies, en la fase de desbast del futur mirall. Com es pot observar a la fotografia adjunta l’aparell, fet amb peces forjades, també era una obra artesanal.

Descobrir Urà, des del pati d’aquesta casa, li va significar ser nomenat membre de la Reial Societat de Ciències i rebre un sou suficient per deixar de donar classes de música, traslladar-se a Datchet i dedicar-se plenament a l’astronomia conjuntament amb la Caroline. Amb la sorpresa dels seus contemporanis, va ser el primer en demostrar com el Sol es desplaçava i va fixar-ne la trajectòria. En una vintena d’anys va catalogar més de 2.400 objectes estel·lars: cúmuls, nebuloses i galàxies. Fent proves amb filtres per observar el Sol, va descobrir una forma de llum situada més enllà de l’espectre visible, emissió avui coneguda com a radiació infraroja.  La seva empenta per fer telescopis cada cop millors i més potents el va portar a construir un reflector amb un mirall de 1,26 metres, que durant molts anys va ser el telescopi més gran del món. Des d’ell va descobrir les sisena i setena llunes de Saturn i dues llunes d’Urà.

Sense cap dubte, en el món de l’astronomia hi ha un abans i un després de Hershel… i tot va començar en aquesta petita casa de Bath, el 19 de Nova King Street.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!