SAMFAINA VALLESANA

Ets fets van començar el novembre del 2014, quan vaig decidir acollir-me a l’oferta de Vodafone. Et regalaven un telèfon si passaves a dependre dels seus serveis o sigui, tal com diuen ells, si feia un canvi de portadora. A l’establiment central de Vodafone a Sabadell em van explicar que només podia escollir entre tres models. Després d’assegurar-me que no signava cap compromís de permanència vaig sortir tot cofoi de la vermellosa botiga, a partir d’ara rebria la sàbia de les comunicacions des d’un aparell amb pantalla digital, lleuger de pes i carregat de prestacions que no faria servir mai.

La sorpresa arribà al cap de sis mesos a l’observar que en el rebut del servei hi havia afegida la primera quota de la compra d’un telèfon i alhora m’anunciava que em quedaven 23 quotes pendents. Immediatament vaig trucar al servei d’atenció al client i em van dir que esmerçarien l’error. Vaig esperar, però al veure que el càrrec de les quotes persistia vaig repetir la trucada, ara la resposta va ser que havia comprat un telèfon i qualsevol dubte calia resoldre’l a la mateixa botiga. De res va servir dir-li que comprovés el meu contracte on veuria com només era un compromís de servei.

Vaig retornar a l’establiment de l’Eix Macià. Un cop verificat el contracte i els rebuts la dependenta, amb un posat d’estranyada, em va reconèixer que tenia raó, però ella no podia anul·lar els rebuts sense el vistiplau del supervisor. Ho vaig trobar raonable.

Encara no ho sabia però ara començava la part més lamentable de la descoberta. De com tot està disposat perquè, com si fossis un virus maliciós tu mateix t’excloguis de la seva llista de queixes. La dependenta amablement, em va assegurar no tardaria a rebre un correu amb la resolució del seu superior, tanmateix vaig convenir que en cas contrari retornaria al cap d’una setmana. Vaig retornar la seva següent, l’altra i l’altra,… fins a deu vegades.

Les dependentes canvien cada setmana de torn, així no coincideixes amb qui t’ha tractat l’última vegada i cada vegada tornes a començar: explicacions, cara de sorpresa, alguna rialleta discreta, una altra còpia del contracte, i l’auguri d’una resposta en breu. A les últimes visites només entrava a la botiga si veia a la primera dependenta que m’havia atès, a llavors, després de quatre mesos, sempre hi havia una excusa que justificava no obtenir la resposta del supervisor.

Finalment ja no hi havia cap dubte, es tractava d’avorrir-me d’amabilitat, així que enfadat vaig demanar el full de reclamacions. Com sol passar, me’l varen lliurar amb un gargot per signatura i sense segell. Vaig reclamar la signatura del responsable i el segell de l’empresa. Les dependentes em van assegurar que totes estaven al mateix nivell, que el responsable només passava de tant en tant. Finalment amb l’amenaça de no moure’m d’allà van accedir a posar-me un segell aliè a Vodafone.

Quina revelació! Tot aquest temps, a pesar de trobar-me en una botiga carregada només de parafernàlia publicitària de Vodafone, m’estava “discutint” amb una franquícia fantasma anomenada Feeling Retail SL. No cal dir que vaig sortir de la botiga amb una profunda sensació d’haver estat menyspreat, i amb una acumulació infinita d’impotència. El gegant  de les comunicacions, podia facturar-me el que volgués impunement i deixar-me a mans de terceres persones.

Quan vaig arribar a casa, però, vaig persistir enviant el full (tal com és preceptiu) a l’adreça de la franquícia, les dades de la qual estaven en el segell. L’acompanyava amb una exposició detallada dels fets i la documentació que ho justificava (tinc tots els comprovants de les visites i el nom de cada dependenta que em va atendre). També vaig enviar tota la informació a l’”Atención al Cliente” de Vodafone amb seu a Madrid. Com podeu suposar tot això per correu certificat.

Tal com era de suposar ningú va respondre, per tant al cap d’un mes (febrer del 2016) vaig exposar i documentar la queixa a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor la qual va traslladar-la altra vegada a Vodafone. Convençut que seria inútil, pensava com posar en marxa noves actuacions quan des de l’oficina m’avisaren que havien rebut resposta. Però si només fa quinze dies! Vaig dir. A la missiva els hi explicaven que quan s’incompleix un contracte penalitzen econòmicament (sic) però que amb l’ànim de garantir la qualitat del servei (!) m’eliminarien les quotes i farien el retorn dels 43,80 € acumulats.

Efectivament les quotes van desaparèixer immediatament, el retorn encara no s’ha produït segurament cal esperar al tancament comptable de final d’any, no fos cas que anessin malament d’efectius de caixa. No és sobrer fer observar la meva disposició de temps, cas contrari forçosament hauria hagut de renunciar i el colós passivament s’hauria sortit amb la seva. Tanmateix penso que el més greu és el seu menyspreu, el silenci com a resposta. Durant un any llarg ningú en nom de Vodafone s’ha comunicat amb mi per donar-me directament una resposta.

Epíleg:

Un cop “resolt” el conflicte amb Vodafone va ser el moment d’executar allò que ja feia temps havia decidit, deixar de relacionar-me tant com pugui amb empreses d’IBEX35 o de grandària similar, on el seu model de negoci ja no és tractar amb clients sinó amb suposats consumidors mesells. Tal com vaig fer amb el subministrament elèctric —pel qual rebo els serveis de la cooperativa Som Energia— vaig donar d’alta la telefonia a la cooperativa ETICOM.

Ei! Quan Vodafone va rebre la sol·licitud de baixa em van trucar sis vegades en dos dies fent-me substancioses ofertes, i una hora abans del límit pel canvi tecnològic de la connexió (a les 23.00 hores) en van enviar un missatge amb el regal d’un supertelèfon si anul·lava immediatament la nova connexió… Em van entrar unes ganes irrefrenables de riure.