SAMFAINA VALLESANA

La proposta fou acceptada i el debat fins el moment actual ha estat com es finança i qui paga el cost de l’obra. La Generalitat argumenta que no és imprescindible pel soterrament de la via, només és una millora territorial per a la ciutat, i en conseqüència se n’ha de fer càrrec l’Ajuntament.

Avui, abans d’iniciar el debat de les mocions dels grups municipals, el tercer punt rellevant del Ple és precisament aquest: donar el vistiplau al conveni amb la Generalitat per a la integració urbana dels FGC als barris de Gràcia i Can Feu. L’aire condicionat de la Casa no funciona. La plaça ja fa tres hores que està en silenci absolut, s’obren les finestres i per primera vegada es trenca la quadratura de la sala i amb la imatge de les façanes del davant tenim la sensació que una frescor envaeix el plenari. Dura poc perquè algunes regidores no tarden a desplegar els ventalls.

El ponent, Joan Manau, explica com el conveni concreta la bestreta de l’Ajuntament a la Generalitat, amb els diners reservats pel Passeig i la Plaça d’Espanya, per a garantir l’inici de l’obra. També inclou la constitució d’un ens per a gestionar els terrenys que es posaran a disposició per generar plusvàlues i finançar així la inversió. Finalment, doncs, la ciutat paga i s’hi juga els primers diners.

El Julià Moltó de l’Entesa per Sabadell, després de recordar l’interès pel soterrament mostra dubtes sobre la viabilitat del conveni per fonamentar-se en unes plusvàlues dubtoses d’aconseguir davant de l’esclat de la bombolla immobiliària. Explica que, dues setmanes endarrere, van fer un seguit de preguntes al govern per dissipar els dubtes sobre el conveni però encara no han rebut les respostes. Preguntes significatives com: cost estimat de l’obra, espais que es destinaran per a generar les plusvàlues, imports susceptibles d’aconseguir, com es garanteixen els ingressos i si disposen d’un pla B en cas que fallin o no siguin suficients.

En Carles Marlés, en nom d’ICV, diu que el conveni no va més enllà de ser el protocol inicial millorat i mostra la preocupació perquè davant d’un incompliment per part de la Generalitat no es disposarà dels diners fins ara previstos per l’arranjament del Passeig i la Plaça d’Espanya. Indrets d’actuació prioritària per la seva incidència en el funcionament de la ciutat.

El regidor d’EUiA, Juan M. Mena, pregunta com es farà perquè la bestreta no costi més diners a l’Ajuntament o afecti als serveis en els propers exercicis, si incompleix la Generalitat. Institució, diu, que ja ens ha mostrat la facilitat amb que fa deixadesa dels seus compromisos. Denuncia que el govern municipal encara està mentalment situat fora de la crisi i dels factors que l’han generada, al presentar un finançament només basat en l’especulació del sòl.

La forma de finançament i la preocupació pel fet d’avançar diners a la Generalitat és el comú denominador de tota l’oposició. Fins i tot, a pesar d’avançar el seu vot a favor, el portaveu de CiU, Carles Rossinyol posa en dubte la viabilitat del model de finançament. Bé, tota l’oposició, no. El PP calla, no sabem si és perquè el tema no li va ni li ve o encara espera instruccions de Madrid.

El ponent fa orelles sordes a la possibilitat d’incompliments i defensa el conveni com un acord de cavallers entre institucions. Obvia els incompliments de la Generalitat vers el finançament local, argument emprat des de les seves files fa poca estona per justificar els 19 acomiadaments. Esmena, amb raó, el vocabulari al Juan M. Mena, al matisar que l’Ajuntament no fa especulació sinó vendes de sòl per obtenir plusvàlues, però no contesta a cap de les preguntes fetes pel regidor de l’Entesa.

El Julià Moltó insisteix en la falta de credibilitat generada pel conveni perquè se sustenta en un procediment sobre el qual no s’ha facilitat la informació bàsica. El fet de no poder-ne avaluar la credibilitat encara genera més dubtes sobre la seva viabilitat final, diu: “Sembla una versió del conte de la lletera 2.0”. La poca credibilitat s’esvaeix, afegeix, al constatar com en el document es parla de realitzar un estudi informatiu i després es comprova que la realització de l’esmentat estudi i el projecte constructiu del perllongament ja van ser adjudicats a l’any 2010.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!