Regressions

Reflexions amb dades

27 de febrer de 2021
5 comentaris

La taxa de mortalitat real de la COVID-19 a Catalunya

La taxa de mortalitat d’una malaltia és el nombre de defuncions causades per la malaltia en una població concreta, per cada (per exemple) milió d’habitants i en un període de temps determinat. Per esbrinar la taxa de mortalitat de la COVID-19 a Catalunya d’ençà de l’inici de la pandèmia, per tant, només hem d’agafar el nombre de defuncions per COVID-19, dividir aquest nombre per la població de Catalunya i multiplicar per 1 milió. Segons les dades de la Conselleria de Salut, el nombre de defuncions per COVID-19 a dia d’avui és 20.609, que dividit entre 7,7 milions de persones dona més de 2.600 defuncions per milió d’habitants. Aquesta és la taxa de mortalitat de la COVID-19 a Catalunya d’ençà del març de 2020.

Podríem deixar-ho aquí… si no fos perquè regularment, sovint al vespre a l’hora de màxima audiència, les xarxes socials se’ns inunden de La Gràfica de la taxa de mortalitat. Heus aquí un exemple de la setmana passada:

És una gràfica estranya perquè suggereix que la taxa de mortalitat a Catalunya a finals de febrer és d’unes 1.300 persones per milió d’habitants, una xifra que amb prou feines arriba a la meitat de la xifra que es desprèn, com hem vist fàcilment, de les dades de Salut. Aquesta gràfica, però, ha fet fortuna entre alguns polítics actius a les xarxes (per exemple, José Rodríguez d’ERC o Ramon Tremosa de JxC), que es dediquen a difondre-la insistentment amb l’objectiu, semblaria, de treure pit: demostrar que a Catalunya ho hem fet molt bé i que tenim una taxa de mortalitat fins i tot per sota de la mitjana del Reino (i d’altres països?).

És precisament per l’ús polític i partidista que s’està fent d’aquesta gràfica que, penso, cal explicar què està passant.

“La Gràfica”

Heus aquí la qüestió: La Gràfica està feta amb les dades que ha anat facilitant el Ministerio espanyol de Salut. Segons l’última actualització d’aquestes dades, a Catalunya s’han mort de COVID-19, d’ençà del principi de la pandèmia, 10.575 persones. El problema és ben evident: les dades que reporta el Ministerio només recullen la meitat de les defuncions reals per COVID-19 a Catalunya. Això ho sap tothom que hagi anat seguint les dades durant aquests mesos, tot i que les raons per què les dades del Ministerio estan tan malament no són fàcils d’escatir. Potser no inclouen persones mortes sense PCR positiu (però això no hauria de ser massa rellevant més enllà de la primera onada)? O hi ha algun problema amb la inclusió dels casos que es reporten tard? O no s’hi inclouen les defuncions en residències? Totes aquestes són problemàtiques que s’han anat discutint però, francament, a hores d’ara no sé si algú sap massa bé l’origen de la discrepància…

Sigui com sigui, per què hi ha qui insisteix en difondre una comparativa feta amb dades que sabem perfectament que, pel cas de Catalunya, són grollerament incorrectes? La resposta cínica és que ho fan perquè els convé políticament: perquè Catalunya surt ben parada. Però l’argument que fan servir els que difonen La Gràfica és que només amb les dades del Ministerio podem comparar Catalunya amb altres comunidades autónomas del Reino o, fins i tot, amb altres estats del món. Com veurem a continuació, aquest argument no aguanta cap anàlisi mínimament seriosa.

Com podem fer comparacions?

Per problemes com els que hem comentat amb les dades reportades pel Ministerio espanyol, les comparatives serioses entre països no es fan amb les dades reportades pels governs. “Però”, diuen, “els criteris del Ministerio… bé són els mateixos per a totes les comunidades autónomas!“. Que els criteris siguin els mateixos no vol dir que els procediments i, per tant, els resultats siguin comparables. Per exemple, imaginem que el criteri d’inclusió del Ministerio és: defunció reportada menys de 21 dies després de la detecció de símptomes. Doncs bé, si Catalunya detecta símptomes abans, o reporta defuncions més tard, pot passar que hi hagi sistemàticament menys casos que compleixen el criteri. I, en tot cas, res pot justificar l’ús d’unes dades i/o uns “criteris” que divideixen per 2 el nombre de defuncions reals. Les dades de mortalitat del Ministerio no serveixen per a res i no s’haurien de fer servir mai. Punt.

I doncs, ens hem de resignar a no fer comparacions? La manera estàndard de comparar taxes de mortalitat és fent servir l’excés de mortalitat, és a dir, comparant el nombre de defuncions observades amb el nombre que caldria esperar per a un període normal. La gràfica de sota mostra les defuncions observades al Reino (segons dades de l’INE) en els anys 2000-2020, i el càlcul que faig de les defuncions esperades i de l’excés de mortalitat pel 2020 (les dades del 2021 encara no són completes i, per tant, no les faig servir):

Tot i que, com qualsevol altre mètode de càlcul, el mètode basat en l’excés de mortalitat no és perfecte, és el més rigorós perquè el registre del nombre de persones mortes es fa sempre i a tot arreu, i és bàsicament exacte a bona part del món. La qüestió, però, és saber si l’excés de mortalitat es correspon amb les defuncions per COVID-19. Mirem el cas de Catalunya, on sabem que les dades de Salut són de molta qualitat i, a diferència de les del Ministerio espanyol, exhaustives. L’excés de mortalitat estimat per a l’any 2020 a Catalunya és el següent:

Aquest número coincideix molt bé amb el nombre de defuncions per COVID-19 recollides a la base de dades de Salut, que a finals d’any eren unes 17.300. Però no només això, sinó que les dades coincideixen prou bé fins i tot setmana a setmana:

Per tant, queda clar que l’excés de mortalitat calculat a partir de les dades de l’INE és LA manera d’estimar, per a tot el Reino i cadascuna de les comunidades autónomas, les defuncions per COVID-19. És, per altra banda, com a la llarga s’acabaran comparant les taxes de mortalitat entre països.

Comparem

Per fi, doncs, després de tots els preliminars, estem en condicions de refer La Gràfica amb unes dades raonables. Vet aquí el que obtenim, fins a finals de 2020, per a l’excés acumulat de mortalitat a Catalunya, els Països Catalans, les altres comunidades i el Reino en conjunt:

Catalunya ja no surt tan ben parada de la comparació: la taxa de mortalitat és de 2.200 defuncions per milió d’habitants (els 400 que falten fins els 2.600 que hem calculat al principi es corresponen amb les més de 3.000 defuncions que portem durant el 2021), xifra que està molt per sobre de les de la resta dels Països Catalans, força per sobre també de la mitjana del Reino, i igualment per sobre de les taxes que tenim d’altres estats del món. De fet, Catalunya només té una taxa menor que les Castelles i Madrid.

La cosa millora una mica si ens concentrem en el període en què la gestió de la pandèmia ha estat descentralitzada, però Catalunya continua estant per sobre de la mitjana del Reino:

Pot sorprendre d’aquesta segona comparativa que Catalunya estigui fins i tot per sobre de Madrid: no havíem quedat que la gestió de Madrid era nefasta? Doncs sí: la gestió de Madrid ha estat molt dolenta i, amb tot, la taxa de mortalitat ha estat significativament per sota de la nostra. Per veure això amb més detall, podem representar les defuncions per milió d’habitants a Catalunya i Madrid, fent servir les dades que els seus governs publiquen (les de Madrid, contràriament al que ha passat en alguns moments, ara són tan fiables com les de Catalunya):

Veiem que la raó per què la taxa de mortalitat d’ençà de l’estiu ha estat més alta a Catalunya és que el Govern i la Conselleria de Salut han reaccionat tard a les pujades (i, per tant, en cadascuna de les onades els màxims han estat més alts a Catalunya) i han relaxat mesures massa ràpid (i, per tant, els casos no han acabat mai de baixar fins a xifres raonables). Una gestió, com deia, amb conseqüències terribles.

Acabo amb una súplica, adreçada especialment als polítics que, com deia al principi, difonen informació falsa per motius purament partidistes. Deixeu de difondre unes gràfiques que minimitzen l’abast de la tragèdia que la pandèmia ha suposat per a desenes de milers de famílies que han perdut persones estimades. En lloc d’això, analitzeu els errors que heu comès i feu per manera que no es tornin a repetir. Una mica d’humilitat, una mica de respecte a la ciutadania i una mica de rigor, que governar no va de guanyar batalletes a Twitter amb ocurrències.

    1. Gràcies per l’enllaç, Joan. Només comentar que, segons tinc entès, les dades de MoMo no són completes (no totes les CCAA reporten el 100% de les defuncions electrònicament) i, per altra banda, fan servir models per calcular les morts esperades que també han generat algun debat i alguna confusió. És per això que he esperat a tenir les dades consolidades de l’INE, que són les que, entenc, van a missa.

  1. No és cap Bulo. I si ho és parla amb el Ministerio de Sanidad que és qui dona aquestes gràfiques. D’altra banda et recomano que si fas una gràfica o utilitzes dades, posis en el mateix gràfic totes les fonts i dates d’obtenció, així com els supòsits, si n’has fet, per tenir alguna credibilitat.

    1. Les gràfiques que publiques, Josep, contenen falsedats contrastables i contrastades, com explico a l’article. Francament, que tu les facis no em treu el son. Ara, que polítics i fins i tot consellers del Govern que ha gestionat la pandèmia les facin servir per treure pit em sembla una falta de respecte a les més de 20.000 persones que s’han mort de COVID-19 (no 10.000 com insistiu en suggerir, implícitament o explícita), a les seves famílies i a les seves persones estimades. I em sembla que degrada les nostres institucions.
      L’excusa que el problema és del Ministerio és, com diuen en anglès, “disingenuous”. Saps, perquè t’ho hem dit uns quants, que les dades són incorrectes, que no s’aguanten per enlloc i que no serveixen per comparar CCAA. Fa unes setmanes et vaig suplicar, literalment, que paressis de publicar-les per evitar que altres les fessin servir per intoxicar i desinformar. Ara no t’espolsis les responsabilitats. Analitzar dades no és agafar uns números i fer una gràfica amb Excel: això ho pot fer un estudiant de secundària. Analitzar dades passa per entendre el que es representa, saber quines són les limitacions, i treure’n conclusions defensables.
      Finalment, agrair-te que et preocupis per la meva credibilitat. Comentar-te que, si fas l’esforç de llegir l’article, veuràs que totes les fonts estan, no ja citades, sinó enllaçades al text. La metodologia també està, crec, prou detallada. En tot cas, si hi ha res que no s’entén estaré encantat d’explicar més i millor.
      I acabo: la credibilitat un se la guanya fent les coses bé. Jo porto més de 20 anys fent recerca en física estadística i dels sistemes complexos, models probabilístics, inferència i anàlisi de dades. La credibilitat, jo, me l’he guanyada a pols a base de pencar amb rigor. Et convido a fer el mateix.

  2. Felicitats a l’autor per una explicació tan clara i senzilla que, si algú no l’entèn, és que no l’interessa entendre-ho. L’únic que em molesta és un detall lingüistic: les paraules Ministerio y Reino. El català es prou ric per tenir les paraules Ministeri i Regne (encara que en aquest darrer cas, em sona millor dir Estat o Estat espanyol) que, d’altra banda, s’han fet anar habitualment fins ara. És prou evident quan diem Ministeri de Sanitat que ens referim al govern central. Dir-ho en castellà amb aquell dring foteta que gastava el conseller Buch o la consellera Vergès, és pur infantilisme polític, indigne dels seus càrrecs. En un article tan ben fet, el Reino hi grinyola molt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!